diumenge, 6 de febrer de 2011

Amor particular

Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelosa
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelosa
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Lluís Llach

diumenge, 12 de desembre de 2010

A vegades amb una ensumada basta

Amb una ensumada et don la benvinguda.
Una olor, un perfum corporal, la meva olor al teu cos, la nostra olor.

Aquella olor de sexe n'és el meu delit.
Anuats, callats, enamorats.
T'agaf, t'acarici els cabells, t'ensum, et besi et fonc.
M'agafes, em mires, em rius, me beses i em fonc.
Amb una ensumada et donaré la benvinguda
perquè a vegades, amb una ensumada basta.

dissabte, 11 de desembre de 2010

Bon...

Bon dia, bona tarda o bona nit.
Bon despertar, bons bona nit i bones besades.
Bons polvos, millors mirades i especials aferrades.
Rialles, llagrimes i bones pardalades.
Bon menjar, bones sorpreses i bon rollo.
Bona priMavera, bon hIvern, bona Tardor i bon ESTiu.
Bones lletres per dir-ho tot.
Bons silencis per no callar-se res.
En definitiva, bo, però ja no és el mateix, sinó que cada dia és més bo.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Pensant en tu

Pensant en tu,
com si no hi hagués res més al mónque el record d’aquella cara,
d’aquell somriure càlid i tendre
que pot marxar en uns instants,
però que es recorda per sempre.

Aquells cabells fins i castanys,
que onegen amb el vent,
que s’enlairen alliberant sentimentssuspesos en l’aire,
deixant remors al seu pas
lent i durador.

Felicitat que s’adhereix al coscom tentacles invisibles,
com fets inoblidables
quan apareixes un altre cop
sota un cel suau i calmatque reflecteix el teu màgic rostre.

Jordi Ganzer Ripoll

divendres, 15 d’octubre de 2010

Bon viatge faci la cadernera

No te record perquè mai t'oblid. Els teus colors que et pinten la cara. Les estilitzades ales que fan volar fins on no arriba ningú. Ai ocellet..., pardal qualque vegada, però sempre amb una rialla a la boca, prens es vol sempre mirant cap enrera, deixant la teva estimada terra, els teus somnis, les teves pors, la teva vida. Enyores el teu niu d'amor. No tornes per primavera, tornes quan tens fred, quan necessites el rasser del  teu arbre amb flors, florit com cada dia d'aquell mes d'abril. Tu tampoc recordaes perquè sé que mai m'oblides.

dijous, 23 de setembre de 2010

Un àngel

Un àngel, que abans de prendre el vol, desplega les seves ales, amaga les seves pors i es llança amb la seva millor cara cap a un viatge sense fi. No deixa de fascinar-se cada dia per tot el que va descobrint, sensacions, misteris, rialles, llocs, paisatges, mirades... 

El fred de l'hivern no el perceb si està prop d'ell, amb el calor xafogós de l'estiu gaudeix dels moments més intensos i sofocants, les flors de la primavera són presents cada dia al aixecar-se, i les fulles de la tardor acoloreixen els carrers d'uns colors romàntics en el seu estat més pur.


Ara ja sap que és la vida, ja sap que és M. 

dilluns, 6 de setembre de 2010

Sense fi

Acaben els estius sense haver acabat. Les fulles que suren a la piscina i la fredor de l'aigua intenten avisar del que esdevindrà sense cap contemplació. La seva mirada cap avall, sense reflexe dins l'aigua, simbolitza tot el que han estat els darreres mesos. Tot és com el primer dia, cada dia d'aquests mesos ha estat millor que l'anterior, partint cada dia de tot el que són, de tot el que saben i senten. Aquella llàgrima que volia sortir i deixar-se perdre al fons de l'aigua no és més que una gota de felicitat que li vessa del seu cor.