Vacances

Ja he tornat de vacances, i ara què? Tot segueix igual, els correus i les cartes s'amunteguen rera noms que no m'interessen el menys mínim, els problemes i mals de caps no han fet més que crèixer, el fetge l'he fet callar com sempre, les feines segueixen aquí on les vaig deixar i les promeses que m'havia fet han quedat en el no res... Tal vegada, les pròximes vacances hauria d'anar al "no res" i pensar sobre tot el que faig i no faig.

Tot és el moment

Tot és el moment
tu i jo, som el moment
és el nostre moment
vosaltres i nosaltres som el moment.
Ara és el moment
i demà també ho serà.
No pensis en si és el moment,
aprofita'l i no pensis,
perquè si ho fas ja t'haurà passat.

Direccions

Som aquí, i puc anar fins allà, però tornaré...

Primer de tot... On som?

Cap a on aniré? Cap a on hauria d'anar? Cap a on m'agradaria anar? Moltes vegades ens agradaria anar en una direcció i no ho feim. Per què? Val més no sabreu. Tots, i jo el primer, ens hem equivocat, prenent decisions i fent coses que no hauríem d'haver fet. Altres vegades no els hem fet i per aquesta raó ens hem equivocat. És arrepentir-se això? No ho crec, el que sé és que sempre ens queixam i pensam en el que seria millor. Seria més fàcil si ens conforméssim amb la decisió presa i conformar-mos amb el que hi ha? No, però ens agarda complicar-nos la vida i patir, perquè patint gaudim, sentim, reim, ploram, ens enamoram...

Moments solitaris de bar

Ressaca electoral, de converses, de suor, de rialles i de silenci. Darrere un vidre, més gruixut del que voldria, observ el carrer, acompanyat d'un cafè i de la mirada estranya d'alguns d'alguns personatges de bar pel fet d'escriure. No passa ningú, cotxes només, plens de persones que s'amaguen i es refugien de les distàncies, del fred, de la pluja, del vent o de les altres persones. No passa res, hi ha massa... pau per ser un bar. Tothom està callat, uns pensen en les seves coses: la dona, els fills, la hipoteca, la feina, l'amant, la ressaca electoral; altres llegeixen el diari; un segur que no pensa perquè n'és incapaç, quina sort; i un darrer no pot deixar de remenar el cafè, perquè segurament és addicte a aquesta substància, i mirar la televisió que no deixa de posar videoclips de cançonetes que consider absurdes i patètiques, igual que aquesta ressaca i aquests moments solitaris i avorrits de bar, un bar desconegut, que oblidaria si no fos pel que m'ha fet pensar i reflexionar en un dia d'hivern de 2008 a les 17'45 hores.

T'he vist

T'he vist canviar, t'he vist sentir, t'he vist plorar, t'he vist riure, fer el pallasso, posar-te morena, t'he vist en forma, t'he vist malalta, creure, nedar al mar, t'he vist cansada, caminar preocupada, t'he vist vestir-te, t'he vist despullada, t'he vist dormir i... crec que somiava.

Facto delafé.