Jo mai...

Amor particular

2011-02-06T11:48:00.000+01:00

Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelosa
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelosa
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Lluís Llach

A vegades amb una ensumada basta

2010-12-12T22:24:00.001+01:00

Amb una ensumada et don la benvinguda.
Una olor, un perfum corporal, la meva olor al teu cos, la nostra olor.

Aquella olor de sexe n'és el meu delit.
Anuats, callats, enamorats.
T'agaf, t'acarici els cabells, t'ensum, et besi et fonc.
M'agafes, em mires, em rius, me beses i em fonc.
Amb una ensumada et donaré la benvinguda
perquè a vegades, amb una ensumada basta.

Bon...

2010-12-11T02:58:00.002+01:00

Bon dia, bona tarda o bona nit.
Bon despertar, bons bona nit i bones besades.
Bons polvos, millors mirades i especials aferrades.
Rialles, llagrimes i bones pardalades.
Bon menjar, bones sorpreses i bon rollo.
Bona priMavera, bon hIvern, bona Tardor i bon ESTiu.
Bones lletres per dir-ho tot.
Bons silencis per no callar-se res.
En definitiva, bo, però ja no és el mateix, sinó que cada dia és més bo.

Pensant en tu

2010-11-08T15:43:00.003+01:00

Pensant en tu,
com si no hi hagués res més al mónque el record d’aquella cara,
d’aquell somriure càlid i tendre
que pot marxar en uns instants,
però que es recorda per sempre.

Aquells cabells fins i castanys,
que onegen amb el vent,
que s’enlairen alliberant sentimentssuspesos en l’aire,
deixant remors al seu pas
lent i durador.

Felicitat que s’adhereix al coscom tentacles invisibles,
com fets inoblidables
quan apareixes un altre cop
sota un cel suau i calmatque reflecteix el teu màgic rostre.

Jordi Ganzer Ripoll

Bon viatge faci la cadernera

2010-10-15T23:17:00.000+02:00

No te record perquè mai t'oblid. Els teus colors que et pinten la cara. Les estilitzades ales que fan volar fins on no arriba ningú. Ai ocellet..., pardal qualque vegada, però sempre amb una rialla a la boca, prens es vol sempre mirant cap enrera, deixant la teva estimada terra, els teus somnis, les teves pors, la teva vida. Enyores el teu niu d'amor. No tornes per primavera, tornes quan tens fred, quan necessites el rasser del teu arbre amb flors, florit com cada dia d'aquell mes d'abril. Tu tampoc recordaes perquè sé que mai m'oblides.

Un àngel

2010-09-23T23:50:00.004+02:00

Un àngel, que abans de prendre el vol, desplega les seves ales, amaga les seves pors i es llança amb la seva millor cara cap a un viatge sense fi. No deixa de fascinar-se cada dia per tot el que va descobrint, sensacions, misteris, rialles, llocs, paisatges, mirades...

El fred de l'hivern no el perceb si està prop d'ell, amb el calor xafogós de l'estiu gaudeix dels moments més intensos i sofocants, les flors de la primavera són presents cada dia al aixecar-se, i les fulles de la tardor acoloreixen els carrers d'uns colors romàntics en el seu estat més pur.

Ara ja sap que és la vida, ja sap que és M.

Sense fi

2010-09-06T23:31:00.004+02:00

Acaben els estius sense haver acabat. Les fulles que suren a la piscina i la fredor de l'aigua intenten avisar del que esdevindrà sense cap contemplació. La seva mirada cap avall, sense reflexe dins l'aigua, simbolitza tot el que han estat els darreres mesos. Tot és com el primer dia, cada dia d'aquests mesos ha estat millor que l'anterior, partint cada dia de tot el que són, de tot el que saben i senten. Aquella llàgrima que volia sortir i deixar-se perdre al fons de l'aigua no és més que una gota de felicitat que li vessa del seu cor.

A vegades no fa falta veure es futur.

2010-06-08T17:41:00.006+02:00

A vegades no fa falta veure es futur,
a mi em basta escoltar qualque cançó.

Un final sense una cançó no és un final.

Dia de platja

2010-06-07T19:16:00.006+02:00

Despullada, darrera la porta, guaites...
El teu somriure destaca sobre el teu cosset nu,
daurat pels primers rajos estiuencs.

Et mir als ulls i veig tots els grans d'arena,
els que t'han arrebossat entre crits i rialles
i els que l'aigua encara no ha pogut esborrar.

M'agrada tenir son

2010-05-25T22:52:00.003+02:00

Ficar-se al llit amb son, passar-se hores pensant i xerrant,
desvetllant-se i acabant anuats.
Mirar a una persona quan dorm, pensar en ella, dormir al costat i somiar en ella.
Despertar-se aferrats i riure sense pronunciar paraula.
Donar el bon dia i tornar-se a dormir, sabent que ningú es mourà.
Fer l'amor, dutxar-se junts i començar un gran dia.

Estimar.

.

La vida

2010-05-18T16:48:00.004+02:00

La vida hauria de ser com una pizza.

Te l'has de poder menjar quan més et ve de gust: a ca teva, a un parc, a un restaurant o després d'una bona festa o un gat. Hauries de poder triar els ingredients i no conformar-te amb una simple 4 estacions o 4 formatges. Cada un necessita els seus ingredients especials en el moment en que es té gana. Gaudeix dels sentits, mira, toca, tasta, escolta, ensuma, sent, i disfruta de cuinar. Menjar és plaer.

La vida no és un restaurant que ho tries tot al teu gust, però a vegades et trobes amb allò que vols, allò que té tot el que desitges i amb la justa mesura, així que gaudeix-la i aprofita-la, no perdis de vista el teu cuiner ni la recepta, perquè ningú cuinarà per tu.

.

Sols, tu i jo.

2010-04-21T19:53:00.002+02:00

Sols, tu i jo
perfilam figures
perquè les contempli la lluna
i pugui dir a tots els astres de l'univers
que hi ha dos cossos que s'estimen.
Feim dibuixos amb les tendres pells
augmentant cada instant
la follia de descobrir què és amar-se.
Amar-se nuus ignorant el temps
i ignorant-ho tot,
manco el llenguatge de construir
moment a moment l'amor
desitjant cada racó
del jove cos que tenim a l'abast.

Desitjant-lo amb una passió sense límit
i amb una tendresa insospitable.

Sebastià Sansó.

Rius amb mi?

2010-04-12T21:38:00.003+02:00

Riure sense saber per què.
Riure per fer riure.
Escoltant música sabent que algú et mira.
Al ficar el peu en remull quan comença a fer calor.
Quan obris un ull mig adormit i veus que tens algú al costat.
Riure perquè la primavera t'ha arribat.
Riure perquè t'has fet mal,
perquè has guanyat.
Riure amb una cervesa a la mà,
amb un tallat amb escumeta.
Comprar-te coses sense fer-ne comptes.
Dir la paraula "espectacular"
i que et diguin que ets bona persona.
Quan et fan joquets.
Riure després de fer l'amor.

Rius amb mi?
.

A deshores

2010-03-15T16:02:00.003+01:00

Mirades, pensaments i rialles.
Recerques de moments de satisfacció primer.
Recerques de plaers després.
Missatges i telefonades a deshores.

Desenganys, enganys i malaveranys.
Mirades d'estranys. Un, dos, tres.
Sentiments que suren esvaïts
dins l'aigua que vas beure.
Plaer compartit, plaer repartit.
Sóc (ets, és) egoista, som (i serem) sentiments.

Al despertar, esmorzant mig adormit
noves mirades, nous pensaments, noves rialles.
Recerques de moments de satisfacció primer.
Recerques de plaers després.
Donam voltes, ens estimam i ens feim mal,
però sempre tornam a començar.
Missatges i telefonades a deshores.
.

No esteim fets de gel

2010-02-22T19:01:00.004+01:00

No esteim fets de gel, som calor, passió, foc.
Ens encalentim, a vegades amb un pensament o amb una mirada, d'altres amb unes paraules.
Ens fonem, amb un suau contacte, amb una besada.
Ens evaporam amb un orgasme i ens precipitam amb la nostra suor.

El temps és imprevisible, així ve com va, torna, retorna.
Gaudim de les estacions, a vegades desbaratades,
sol a dies de pluja i a la platja amb un bon fred.
Respostes a preguntes que ens generen més preguntes
amb respostes que ningú vol respondre.

Gotes de pluja, de suor, de llàgrimes i de passió.
Plou, no fa fred, no em gel. Som passió.

Dies de tu

2009-12-17T17:01:00.011+01:00

Fa dies de tu. De fred, de pluja, d'estar amb tu, de somiar.
Les gotes de pluja recorren el teu cos nu. Els cabells xops, la roba a terra.
T'acostes descalça, amb el cap baix i sé que em somrius.
Et conec, però no sé qui ets. T'estim, però no sé que sent.
Et mir i m'excit, t'excit.
Et faig l'amor o me'l fas tu a mi?
M'estimes? Has estimat mai? T'han estimat mai?
Massa preguntes per a tant poques respostes.
Despullada i xopa, calles, rius, ... i jo sé perquè rius.

.

Em desvetlles

2009-12-01T19:13:00.005+01:00

Acariciant-te sota el nòrdic et despert sense voler.
Tal vegada podria explicar-te perquè no et dic res
perquè em desvetllo cada nit, perquè et desig.

Ens feim l'amor, ens follam, ens estimam.
Tal volta només ho somiam, perquè ho desitjam
perquè mai et tendré, perquè mai em tendràs.

Sa darrera vegada vaig tornar a fracassar
tudant quatre putes llàgrimes
i comptant les ferides que m'has deixat.

Emputada i estimada

2009-11-26T16:52:00.010+01:00

Amb només mitja rialla em saludes trista i apagada.
Falsa mentidera sempre estaves emputada.
Hipòcrita malcriada mira'm a sa cara

dim que m'estimes estimada.

Existint

2009-10-26T16:39:00.009+01:00

Existint, que no és poc.

Pots desaparèixer, però no deixes d'existir. Tu, jo, tots els sentiments passats i els llocs visitats. Els moments, tots, dels que tantes vegades n'hem xerrat.
Ara no sé on ets, què fas, què penses ni què vols, existeixes, sobrevius. D'aquí cap allà, vas i vens sense saber d'on ni cap a on. Mires l'horitzó i et veus reflexat, petit i borrós, amb la mirada perduda, cercant el que has perdut o perdent el que vols trobar.

Li encanta cridar

2009-05-26T16:58:00.005+02:00

Sempre cridava el mateix en el mateix lloc i al mateix. Tot en un petit moment sense tenir gaire temps. Després, tornava a marxar enretirant-se els cabells de la cara mentre el vent li intentava dir que s'aturés i escoltés, però a ella li era igual. Era com si portés una careta insonoritzada amb la imatge que sempre havia desitjat ser: blanqueta de pell; amb els cabells llargs, despentinats però recollits; ulls clars i llavis carnosos i vermells que deixen empremta per allà on besen. Voldria enamorar i a la vegada fer sofrir per donar plaer. Tal volta com li ha succeït a ella.

Cada dia després de cridar sense saber ben bé per què, jurava que no ho tornaria a fer i que canviaria, reia i partia feliç, potser enganant-se a ella mateixa, potser enganant al món, perquè ja era com volia ser.

No hay nada mejor que hacer que perder el tiempo

2009-03-30T12:40:00.008+02:00

Dormir, pensar, jeure, somiar, escoltar, mirar, observar, relaxar-se... no hi ha res millor que fer que perdre el temps, seure a terra, mirar l'infinit, l'horitzó, notar el vent a la teva cara i amb els ulls clucs qui tens al costat, pensar en el que has fet o en el que faràs.

Pim pam pum

2009-03-20T15:07:00.004+01:00

Cinc minuts de pim pam pum que em posaren per un moment sa pell de gallina. Un altre cap de setmana d'avió i d'aquí cap allà. Un llit diferent, gent diferent. Tradicions, menjars i beures. Falles, mascletàs, paelles i cerveses i cubates. Un bon cap de setmana.

Escapadeta a London

2009-03-10T13:53:00.005+01:00

Ja fa una setmana que he tornat. No és que m'hagués perdut per s'"undergrund" ni m'hagués atropellat ningú per no fer cas al terra quan em deia "look right" o "look left", simplement no havia tengut temps, i per rematar, els meus accidents neuronals no deixaven d'estampar-se contra el virus del grip.

El viatge molt bé, i he arribat a una sèrie de conclusions: no en tenc ni puta idea d'anglès, alguns guiris també van per allà amb xancles (faltaven els calcetins) tot i fer un bon fred, els museus són gratuïts, les cerveses són grosses, els pounds cars, els "paquis" tenen "very good room", tenc uns cabells guapos (això em varen dir pel Soho), al Ministry of Sound els falten dos mesuradors d'alcohol, els espanyols som una plaga, sa gent va de cul, a Anglaterra també hi ha platges però s'aigua té un altre color, com es menjar de ca teva no hi ha res...

Sempre Rubianes

2009-03-02T12:47:00.005+01:00

"A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás"

Tot un senyor "actor galaico catalán..." ens ha deixat, si sa gent tengués una mica del seu humor intel·ligent i de la seva ironia el món aniria molt millor, i sobretot seria molt més divertit.

Esperança

2009-02-23T19:17:00.006+01:00

Reposant al costat d'un homenet vermell poc simpàtic, al que dóna l'esquena, subjecta la seva bossa i el mira fixament. Pensa en tot el que ha de fer, en tot el que té apuntat a la seva agenda, però la té en blanc, perquè sota aquelles tapes color carabassa no hi ha res apuntat, no sap el que vendrà, el que farà, només que aquell homenet vermell i poc simpàtic cobrarà esperança, encara que després la pugui tornar a perdre.

Libèl·lula

2009-02-22T17:04:00.006+01:00

Has pensat mai en ser una libèl·lula?
En sobrevolar un i mil llocs
passant el més a prop possible teu?
Jo sí, i t'he tocat. Te'n has adonat?

Antònia Font al teatre principal

2009-02-04T13:35:00.003+01:00

"Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns, de gelocatil i cafeïna arrancarem almanco avui".

No tots els dilluns han de ser iguals, ni els divendres tampoc, així que aquest fou bastant diferent.

Mai hagués pensat estar assegut al teatre principal gaudint de n'Antònia Font, i manco amb una orquestra (The new royal 4 quesos philarmonic orquestra). Allà estava jo, assegut a una cadira intentant trobar la postura i pensant com m'aguantaria les ganes loques de cantar, de fer un cubata i pegar quatre bots (ho vaig poder solucionar tot llevat del cubata, però com que no havia sopat tampoc era pla).

Tenia ganes de concert, tenia ganes d'Antònia Font, de recordar aquelles verbenes loques, de botar, de cantar i escoltar aquelles lletres que diuen tant i tan poc a la vegada, de que se'm poses la pell de gallina amb una cançó, i escoltar aquella "dolça besada" que té gust a tantes coses, que no té perquè començar ni acabar, que no en sap res de geografia i que ja no odia els dilluns.

Rutina?

2009-01-28T13:00:00.004+01:00

Ja hi tornam a ser. Vint dies després me'n acab d'adonar que s'han acabat les vacances, un poc tard, sí, però val més tard que mai. He tornat a la rutina, a anar a jeure a una hora més o menys normal -i no comencem amb normal o subnormal-, a aixecar-me inconscientment per anar a fer feina, a fer la típica becadeta al sofà i a partir a estudiar, quasi quasi per presió popular, aquella cosa que en diuen oposicions.

Rutina, maleïda rutina.

Però la rutina a vegades et sorprèn, ella a tu o tu a ella. Sense adonar-te'n vas a dormir a hores poc recomanables, vas a llocs que no coneixies, escoltes alguna cançó nova., t'aixeques amb un poquet de més ganes, ... i te'n adones que ets feliç.

D'esquenes

2009-01-22T15:42:00.008+01:00

Els ulls... sempre els ulls. Diuen molt, tothom ho sap.
L'esquena no tant, però no és necessari que ho faci.

Sota els llençols, nua i suau com tot el teu cos
m'agrada observar-la, tocar-la, besar-la
recórrer cada petit espai amb els meus dits,
fer-li pessigolles, excitar-la...

Fins que et despert lentament perquè necessit dels teus ulls,
perquè necessit que et giris, que em miris.

Temps

2009-01-14T13:47:00.003+01:00

Existeix, i ningú el controla llevat de Cronos.
Pensam que el coneixem i no en sabem res,
però constantment el tenim a la boca.

Passat, present, futur...
Temps millors i pitjors, però tot al seu temps.
Sempre aprofitant el temps o perdent-lo.
Donar temps sense voler-ne.
Fer temps quan arriben fora de temps.
Cridar el mal temps en bons temps.
Tenir temps o intentar trobar-ne.
Guanyar temps perquè el perdràs.
Arribar a temps per ser-hi a temps.
Temps límit, real o diferit.
Temps de resposta o d'execució.
Temps solar i temps llum.
Temps mort per l'home del temps.

Cada dia ens ve al cap, i ell,
infinit i implacable sobre nosaltres
ens arrossega cap a altres temps.

Ets un peixet?

2009-01-12T17:35:00.004+01:00

Ella té un peixet. Un peixet que està totsolet. No neda, està de costat damunt una taula plena de pols. Ja no respira, i pensa en el seu darrer company de peixera, maleint la darrera menjada junts, la darrera copa, aquell fatal final. Recorda els seus dos darrers segons de felicitat, perquè no en pot recordar més, és un peix. Tan sols intenta seguir els seus instints, però ara a sobre d'una taula.

Cada dia espera des d'aquesta taula que algú el dipositi una altra vegada dins l'aigua, calenteta si pot ser, i pugui nedar com sempre solia fer, perquè només és un peix.

Fred de peus

2008-12-15T22:08:00.007+01:00

Fred de peus. Una sensació ben extranya i comuna a la vegada. Una sensació que no et deixa estar bé del tot, que la tens allà. Tots n'hem tengut, sovint o algunes vegades esporàdiques, i a ningú ens agrada. Els vespres, totsol (perquè si tens qualcú que et doni calor no et passa), a dies se't gelen els peus. Aquella fredor que mai se t'en va, per molt que els moguis, encara que et posis uns peücs, encara que pensis en aquells peus que et podrien donar calentoreta. Quan era petit sa pradina em posava una botella d'aigua calenta, però era una altra fredor la que tenia. Per sort o per desgràcia la fredor de peus només és una situació passatgera, és pitjor que se't geli una altra part del cos, perquè si per desgràcia ho fa el cor serà molt més mal de descongelar.

Sempre plou quan no hi ha escola

2008-12-09T23:27:00.006+01:00

Ment en blanc, tant difícil és? De nit m'és impossible, a les nits tot és negre, obscur, silenciós. Només la pluja i els pensaments destorben aquesta falsa tranquil·litat. "Sempre plou quan no hi ha escola" o "plou damunt banyat", quan no fa falta, com els pensaments, que et venen quan no els necessites, quan no els voldries, però allà són. Uns te'n porten d'altres i aquests et tornen als primers, i així successivament fins que te'n adones que no ets capaç d'arribar a cap conclusió.

Demà sé que tornaran, i passat, però també sé que desapareixeran, fins que un dia per sort o per desgràcia tornarà a ploure damunt banyat.

"En l'obsessió per arribar, de vegades ens oblidam del que és més important: és imprescindible caminar". Paulo Coelho.

Ja hi tornam a ser

2008-12-08T20:14:00.006+01:00

I aquí tirat... He obert els ulls, més que res per sabre on era, i era allà mateix. Amb els mateixos si més no, els de sempre, les de sempre. Ja no feia res, no podia. Pensava i m'empanava. Reia i no sabia perquè, el cansament em guanyava i em feia riure encara més.

Allà, enmig de tot, persones i no persones, quedava jo conversant amb les persones (o no persones), discutint les coses més absurdes, com en els somnis (els reals i els no reals), i pensant en mi, sent el més egoista possible, en com som, com em veuen, com voldria ser... Conclusió? Cap ni una, però no fa falta arribar a cap. A aquelles hores val més no pensar massa, no es poden fer tantes coses a la vegada, i més si ets home.

Tanca els ulls i somia

2008-12-05T13:46:00.004+01:00

Ulls clucs o tapats per una bena que no ha aconseguit llevar. Els ha clucat encara més i ha estret la bena més fort. No sap quin és el millor camí, no sap triar. Indecís, confós, fantasiós, valent i covard.

Torna a tancar els ulls, ara ja està. Tot és molt més clar. Preciós. Però és tan clar que li fa mal als ulls i els ha d'obrir per despertar. Despertar de la realitat. Una realitat, un món fantasiós, real i irreal a vegades, on tot supera la ficció, les pel·lícules, les pors, les llàgrimes i els plaers.

Amb els ulls clucs pots anar on vulguis, tanca'ls, desitja i després somia.

Creus en els somnis?

2008-11-26T19:05:00.003+01:00

Avui he somiat en tu, no sé el què, però eres allà, als meus somnis. Poc després m'he despert, no hi eres i t'he enyorat. Tenia ganes de tu, de fer-te una perduda, d'enviar-te un missatge, de veure't, de mirar una fotografia teva, de besar-te, de fer-nos l'amor, de mirar-te als ulls i no dir res, de sentir la teva veu...
Però tan sols ha estat un somni, el dia m'ha tornat a la realitat. Una realitat que desconec. Creus en els somnis?

Casa arbre

2008-11-26T12:46:00.004+01:00

Un arbre, una casa, i per què no una casa arbre?

Un arbre que em deixi veure el bosc,
els ocells, els núvols, però també les pors.
Un arbre on em pugui amagar
Que doni calor, que abrigui com el teu cos.
i on ningú ens vegi jugar.

Un arbre per poder descansar
poder volar, somiar i potser també estimar.

Necessit...

2008-11-20T15:03:00.005+01:00

Què és una cosa necessària? Imagin que és aquella que satisfà les teves necessitats per aconseguir un fet o un desig. I com s'aconsegueixen aquestes necessitats? Imagin (perquè no sé que sé) que lluitant per elles, demanant-les, desitjant-les.
Tenim infinitats de coses, moltes d'elles innecessàries, i normalment no en som conscients fins que un dia t'aixeques i trobes a faltar una cosa: el perdó d'un amic, una mirada còmplice, aquell petó que et fa riure, una nota, unes pessigolles, un cafè, un missatge a altes hores de la nit,... I moltes vegades no tenim res d'això simplement perquè no hem lluitat per elles o no amb prou ganes.

Demana, desitja, lluita... i en estar cansat, ves a jeure, demà serà un altre dia.

Dins un tassó

2008-11-10T13:34:00.005+01:00

Dins un tassó, ple, mai buit, et reflexes mentre intentes esbrinar que hi ha en el cul amagat davall el gel. El mous, beus d'ell, no massa per no parèixer ansiós, i rius. Amb el cor al puny penses en qui o en què t'agradaria convertir-te, en una paraula potser, o en uns ulls, per poder mirar i gaudir dels moments que se'ns presenten perquè no s'esvaeixin quan t'aixeques al matí.

Després de...

2008-11-02T23:08:00.006+01:00

Després de la tormenta sempre ve la calma.

De les llàgrimes una rialla.
D'una besada una mirada.
D'una carícia una altra.

De la gatera la ressaca.
Del diumenge el dilluns.
Del silenci una paraula.
Del millor somni el despertador.

I després de mirar els teus ulls, un misteri.

Lost?

2008-11-02T22:55:00.011+01:00

Gràcies a l'anònim que m'ha enviat l'enllaç. M'ha encantat la cançó i el vídeo, així que va per ell. No vos perdeu mai, i si no, algú ja vos deixarà un mapa. Jo supòs que també he estat perdut, o no m'he sabut trobar, però pensa que TU ets el nord, ets la teva pròpia brúixola, el teu calcetí.

Just because I'm losing
Doesn't mean I'm lost
Doesn't mean I'll stop
Doesn't mean I would cross

Just because I'm hurting
Doesn't mean I'm hurt
Doesn't mean I didn't get
What I deserved
No better and no worse

I just got lost
Every river that I tried to cross
Every door I ever tried was locked
Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off

You might be a big fish
In a little pond
Doesn't mean you've won
'Cause along may come
A bigger one

And you'll be lost
Every river that you tried to cross
Every gun you ever held went off
Ohhh and I'm...
Just waiting until the firing stopped
Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off

Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off
Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off

Uns calcetins

2008-10-30T21:52:00.007+01:00

Un calcetí. Mira quin doi, però avui m'ha fet content. Més bé, eren sis, perquè n'he comprat tres parells, un parell de cada color.

Potser no eren ells els que m'han fet content, sinó el transcurs del dia que m'ha duit cap a ells. A vegades les petites coses, els dois més insignificants fan que arribis a ca teva amb una rialla, o amb uns calcetins nous.

Les rialles s'han de renovar, com els calcetins.
No hi ha res més guapo que una rialla.

Avui m'he vist!

2008-10-22T12:29:00.004+02:00

Avui m'he vist, reflexat en un bassiot. No tenia fred, perquè que tu hi eres. Tampoc plovia, i supòs que encara hi eres. No he volgut mirar més enllà del reflexe, del què hi havia a l'aigua. Sovint, pots triar el que veus, el que sents, el que penses... D'altres és impossible.

Avui m'he vist. He vist l'aigua i el reflexe del que crec que hi ha al meu voltant.

Mira l'aigua, no el que hi ha al fons.

Com una escala

2008-10-20T19:34:00.005+02:00

Poc a poc i bona lletra per no caure. Com en una escala, alerta a no travel·lar, sense mirar per avall, per por a tornar caure, però mirant per tot per poder gaudir-ne millor: els escalons, la barana, la gent que també puja i va caient al teu costat intentant-se aixecar. Pujant sense ser conscient que puges, perquè travel·laràs i t'hauràs d'aixecar de nou.

No pensis i camina. No corris, puja els escalons d'un en un. No miris enrere, camina. I en ser dalt de tot ja pensaràs.

Escapada a Hollanda!

2008-10-15T17:43:00.009+02:00

Escapadeta de pont a Hollanda. Aquell país que tothom coneix per les "Stroopwafels", unes galletes que tenen caramel·lo i són mel!! El problema es que amb una pots sobreviure un dia i mig, però quan te'n vas a jeure una d'aquestes no té preu!

No he tornat a fer feina a Decathlon, no passeu pena, però estava dins sa meva salsa, caramulls i caramulls de bicicletes per tot. Pàrkings enormes on era ben complicat trobar aparcament, talment Palma però amb sa bici. Ara ja sé perquè ses holandeses estan tan bé... amb tant d'exercici no m'extranya.

Seguiré informant...

Mantra empresarial

2008-10-07T15:59:00.004+02:00

"Es perd més per la indecisió que per la mala desició"

No sé si es pot aplicar a tot, però també he sentit a dir que en els negocis i en l'amor tot val. Cada un que pensi el que vulgui, i més en temps de crisis, emocionals, econòmiques, sexuals, passionals...

En blanc

2008-10-05T20:42:00.010+02:00

"La sort només afavoreix

les ments que estan preparades"

Isaac Asimov

No sé que dir, les paraules avui s'enrevoltillen per l'espiral de la meva ment. Cansades de fer voltes amb la sensació que ja han passat per allà, decideixen quedar-se allà, no volen ser compartides, em volen a mi, només a mi.

Pot ser així tendré la ment preparada, o pot ser ja li tenc.

Esperaré que la sort m'afavoreixi, o pot ser ja m'ha afavorit.

Ens deixam endur?

2008-09-25T16:46:00.010+02:00

"Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar.
Nunca saber donde puedes terminar o empezar..."

Per què? Quantes vegades ens hem deixat endur? Moltes, o tal vegada massa poques.

L'atzar. Creim en l'atzar? Les casualitats? El destí?
El que sí sé, és que no sé on tot pot acabar o començar, aquesta és la gràcia. Perquè comenci una cosa primer n'ha d'acabar una altra, qui sap si ses coses acaben abans de començar, o simplement n'hi ha que mai acabaran just abans que comencin.

A tots ens ha passat que un dia jugà l'atzar, ens deixarem endur i no sabem on ens va portar, però fou un d'aquests moments que mai oblides, un moment, el teu moment. Deixem-nos endur.

Gràcies Marga per fer-me escoltar aquesta cançó! M'encanta! Records a tots els Erasmus i enhorabona per deixar-se endur i aprofitar el moment! Besades!

Tardor

2008-09-18T08:54:00.003+02:00

Què ens queda quan les fulles ja han caigut?
La tardor és la meva estació perduda
en que les estrelles cauen lentament com de l'arbre.
Tardor perduda, tardor muda.

Encara fa calor però al llit ja fa fred,
els matins són obscurs i gelats,
i els llençols insuficients.
Però... t'ador petita tardor.

Porca misèria

2008-09-16T18:31:00.000+02:00

Perquè la vida va com va... avui, després de més d'un any he tornat a escoltar per casualitat aquesta cançó. Per una vegada preferesc callar, llegir, escoltar...

Per tu, per mi, i
per tot el que hem viscut.

Els anys, les pors
i el q hem abandonat,

plorem, riem,
sabem el que volem,

que si, que no, i
fem el que podem…

Porca misèria que
la vida va com va…

Porca misèria el
que tenim ho aprofitem

tant si és bo com
si és dolent,

trepem, caiem, i
tornem a començar…

Què faig, què fem,

n’hem de ser
conscients.

Porca misèria que
la vida va com va

Porca misèria el
que tenim ho aprofitem

tant si és bo com
si és dolent.

Tot el que som, i
el que serem ho som del que hem viscut, del que viurem.

Per tu, per mi per
tot el que hem tingut...

Per mi, per tu, i

per tot el que tindrem…

IES s'Arenal

2008-09-15T16:29:00.000+02:00

Dilluns... i de 8 a 15h. A les 7 pensava que començava a fer claror, però he descobert que encara fa fosca, tot depèn de si te'n vas a jeure o t'aixeques, i avui ha tocat aixecar-me. He fet es camí que faig fer durant un any, simplement uns km més i ja està. I ja està, un parell de km i moltes diferències. Fer coses diferents pot estar bé, s'aprenen coses noves i s'afronten nous reptes, alguns amb molta il·lusió.

Em quedaré amb el detall de que ses tecnologies avancen i em passeig tot el dia amb una PDA. Encara no revenc.

Tiempo pequeño

2008-09-09T19:15:00.000+02:00

Tiempo pequeño...

Temps petit, temps gran... com tot en aquesta vida és relatiu. Un petit moment, un petit espai de temps es pot convertir en la més gran tortura o en una petita porta, una porta que et trasllada a una quarta dimensió, on no es té en compte ni l'espai ni el temps, i sense ser-ne conscient, aquell petit instant fugaç es converteix en una recreació pels teus sentits i els teus pensaments.

Jo també vull un temps petit per poder fer-lo etern. Els millors moments són els breus, que fan que s'allarguin i es converteixin en eterns.

Gaudeix d'aquests petits moments que ens dóna algú o que se'ns presenten, si no ho feim ens en podem arrepentir.

Carretera

2008-09-02T01:45:00.000+02:00

Dilluns, només per ser un dilluns ja és prou dur. És de nit, som a la carretera, sol amb el meu cotxe per variar. Condueixo amb la intencó d'arribar a un lloc, però amb la inèrcia d'una bicicleta costa avall, deixant-me portar pel vehicle i per les estrelles que em vigilen tot el camí. La mà, juntament amb el meu olfacte són les dues úniques parts realment conscients, una perquè pren contacte amb el vent i l'altre perquè li venen flaires de natura entre rostolls, camps d'amatllers i pinars. El cap, no sé on el tenc, segurament allà on ha estat tota la vida, però tal vegada aquí on no recordava que pogués tornar. Sense adonar-me'n he passat pels mateixos llocs que habitualment pas, i , poc després he arribat a casa. He seguit aquesta rutina que tant m'agrada al arribar a casa, m'he ficat dins el llit, he estat feliç, he recordat algunes paraules, m'he dormit, qui sap si he somiat i m'he despert. Ha tornat començar un nou dia i he de tornar decidir que faig, quines coses canviï i quines no.

Cada dia el mateix dilema.

Setembre?

2008-09-02T01:33:00.000+02:00

Ha començat un nou mes, el novè, el darrer, el tercer o el sisè, segons com ho vulguis mirar. Amb els començametns poden passar dues coses: una, seguir igual com havies acabat, o dues, fas, sents i penses de diferent manera. Tal vegada després d'acabar el mes, l'estiu, el dia, la nit, les forces, la carretera... m'atur un moment, tanc els ulls i pens en el demà, en que comença un altre dia, un nou mes, pot ser una nova estació i resorgeixen aquelles forces més vives que mai, igual que un au fènix. Així decideixo començar algunes coses noves i mantenir-ne d'altres, altres que no canviaria per res del món.

Ai...

2008-09-02T01:18:00.000+02:00

Ella no té nom, per alguna raó ella té diminutius. Ell és rar, diferent, extrany i ni tan sols recorda el seu nom.

Sota el cel estrellat dipositen els seus cossos sobre la sorra. Són a una platja, deserta perquè s'han oblidat de la gent. Ell és a l'aigua, ben en remull, neda i juga mentres no la perd de vista. Ella, des de la distància l'observa i riu.

Aquest rar, diferent i extrany no s'allunya massa per por de no poder divisar-la amb claretat i perder-la de vista. L'al·lota dels diminutius sap que ell és allà, només ha d'esperar que surti de l'aigua per poder fer el que més li plau: mirar-lo, abraçar-lo i besar-lo.

A la fi es decideix, surt de l'aigua, la mira, riu i s'enretira els cabells. Ella pronuncia una paraula com mai ningú ha pronunciat i descobreix qui és, quin és el seu nom. Després d'un intes sospir i una rialla li diu: "Ai... Gabriel".

De vacances...

2008-07-10T19:33:00.000+02:00

Estic de vacances. I què significa això? No fer feina? N'hi ha que en fan massa de feina, i no em referesc a persones. El cap i el cor n'han fet massa i pot ser ara ens convenguin unes vacances. Estar de vacances és tenir massa temps per pensar, és massa temps per poder estar amb els teus quan ells no poden estar amb tu, és pensar en el que tenies o t'agradaria tenir i no tens no saps per què, és estar melancòlic, trist, content, amb ganes de plorar, gat, adormit, en remull, suat i avorrit. És també intentar entendre les coses que et passen, és fer una passa envant o una enrera, és esperar una passa, recordar tots els teus errors, cercar explicacions, moments, records, somnis.

Això és estar de vacances, pensar, pensar massa, encara és el que ens fa persones, millors o pitjors, però al cap i a la fi persones, unes que pensen amb el cap i altres amb el cor, i com va escriure una amiga...

“Només amb el cor es pot veure bé, l’essencial és invisible als ulls”-Petit Príncep-

“La gent cada dia s’arregla els cabells, per què no s’arregla el cor?” -Proverbi xinès-

Quan el teu cor parla, pren bona nota”-Judith Campbell-

Quina pastilla agaf?

2008-06-24T12:47:00.000+02:00

Com diu en Morfeo...
M'imagin que te sents com n'Alícia quan cau pel forat del conill, se't veu als ulls, tens la mirada que accepta el que veu amb els ulls perquè està esperant despertar. Sempre tenim dues opcions, una on tot acaba i et desperts i creus en el que vulguis creure, i l'altra et quedes en aquest país de les meravelles i segueixes caient per aquest forat. Però sempre algú t'ofereix la veritat.

Universos infinitos

2008-06-17T19:27:00.000+02:00

Bé, com el que el meu cap no dóna més... un dels darrers grups que he descobert, Love of lesbian, fantàstic videoclip i fantàstica cançó.

En aquest moment som un mirall penjat del sòtil.

I sense dir res...

2008-06-17T18:06:00.000+02:00

Entres, i d'esquena, sense permetre que et giris, t'abraç ben fort durant una estona. Els cabells freguen per la meva cara i deixen anar una dolça rialla a la vegada que els olor. Te'ls enretir per poder tocar-te la suau i blanca galta, besarte el coll i dir-te alguna cosa a l'orella. No em voldria moure, però un fort desig m'empeny a mirar-te als ulls i després a besar-te, a cridar, a despertar-me, a lluitar i a rendir-me, a matar i a morir, a plorar, a riure i a dir-te que ...

I sense dir res, cap paraula, han marxat, deixant caure... una llàgrima.

Potser

2008-06-09T23:56:00.000+02:00

Només recorda el darrer instant
el darrer orgasme amb ella
la darrera mirada, la darrera rialla.
Aquell acomiadament sense paraules
aquell últim missatge.
La primera, la segona i la darrera llàgrima.

Potser només el darrer perquè és l'únic que recorda.
Potser perquè vol pensar que fou el darrer
perquè potser el darrer sempre és el millor
perquè potser no serà el darrer.

Peus, xancles i altres

2008-06-04T21:26:00.000+02:00

Cel, blau, verd i blanc.
Núvols, aigua, vent i arena.
Petjades a la sorra.
Ones que et volen tocar
i vent que ja t'ha descambuixat.

Peus polsosos suaus per la sorra,
xancles que aixequen arena,
calcetins que et treuen un somriure,
deconeguts que et miren

i parelles que se besen.

Avui el vist el mar,
però no t'hi he vist.
T'he cercat i no t'he trobat
He vist moltes coses però...
no hi eres. On eres?

1 mes

2008-05-27T16:39:00.000+02:00

Queda un puta mes!! Dia 27 de juny comença sa tortura. Examen, lectura, defensa de programació, nirvis, mala òstia! Buf! A veure si aquest any és es bo!

Anem al llit

2008-05-27T15:54:00.000+02:00

Per falta de temps i d'inspiració, anem al llit, al teu o al meu, però anem-hi.

"Anem al llit", et propos, besant-te,
bruna, la pell, els pits, el coll, la boca.
"Anem al llit", et mussit, i t'agaf
en un grapat, tendral, amorosíssima,
els teus cabells, el mugró de l'orella,
amb gran amor i por de soledat.
I amb tarannà de qui ja no pot més,
ni resistir ni resistir-se més,
ets ja dempeus, dintre del meu abraç,
tot assentint, amant: "Anem al llit".

Vicent Andrés Estellés

Where is my mind?

2008-05-15T15:47:00.000+02:00

Això me deman jo, a on? A massa bandes i a massa poques. Tal vegada, com al video ("El club de la lucha"), no sabem on tenim la nostre ment, i volem ser altres persones per deixar de preocupar-nos per unes coses i preocupar-nos per unes altres, més senzilles o més complicades, és igual. Som el que som, no canviarem, no ens podem enganar, tal volta ens polirem, però seguirem igual, ens haurem d'acceptar així com som, però sempre serem lliures per pensar que som un altre, imaginar, volar, somiar.

No puc agafar gotes de pluja amb les mans

2008-05-08T21:23:00.000+02:00

Camin entre núvols carregats de tempesta, sol i a la vegada acompanyat. Algunes gotes de pluja topen amb la meva transparent cuirassa, i voldria fossin moltes més, fins que la rompessin, penetressin la meva pell i m'hagués d'enretirar tots els cabells de la cara, banyats. He cercat algú amb la mirada, no hi era, ni ella ni les gotes de pluja que somiava, ni la platja a la que s'ha transportat el meu desig. No dormia, tan sols somiava, despert, conscient... Segons després he tornat. Som aquí, on sempre.

Te favorece tanto estar callada

2008-05-06T15:45:00.000+02:00

Són una debilitat meva, Niños Mutantes, i ara han tret el darrer disc. Com que no tenc massa temps per escriure i inspirar-me o distreure'm un poc de música mai va malament. Dóna que pensar sa lletra, però no tot ha de ser amor, també hi ha el desamor no? Que pot ser insipira tant o més que l'amor.

Fa calor..

2008-04-25T15:35:00.000+02:00

Fa temps que vaig màniga curta
i ara comença a fer calor,
n'Antònia Font comença a sonar dins el cotxe
i m'omple de records, rialles i algun plor.

Mir per la finestra i veig la gent contenta
només per botar un escaló.
A l'altra part d'aquest vidre
alguna mirada em fa perdre la concentració.

Niños mutantes. "Ayurveda"

2008-04-18T16:36:00.000+02:00

Todo el tiempo que estamos encerrados
respirando solo aire estancado
hibernando entre muros de cemento
olvidando que solo hay un momento
un momento solo porque no hay pasado
porque no hay futuro , solo hay un momento
y nos lo pasamos esperando algo
olvidando que todo lo tenemos.

Y en este momento en que oyes esto
esta música que no tiene dueño
porque es de ti, y del universo
de las ondas que ya se han escapado
porque ya no están en este momento,
en este lugar,  en este rincón del firmamento
que nos han regalado para siempre

Cara y cruz te dá
Cara y cruz te dá

Sa vida passa però no massa...

2008-04-16T14:42:00.000+02:00

"Sa vida passa però no massa..." Les coses canvien, a dies no gaire i d'altres un més del que hauria. Els meus pensaments, idees, reflexions i "pillades" també ho fan, a dies més alegres i a dies més trists i melanconiosos, i el format també va variant, esperant trobar el color i l'estructura necessaria de moment es mantindrà així, igual que la vida, esperant a que arribi el moment, la persona o les persones, el lloc, la telefonada o la sensació que farà canviar-ho de cop i volta. Som diferent, o més que diferent vull ser diferent, així que deix el negre per obrir l'espectre de colors de la vida, d'aquestes sensacions, d'aquestes paraules, d'aquest tot.

I a vegades em passa que...

2008-04-13T19:32:00.000+02:00

Les nostres ombres no deixen petjades
però camines mirant les ginyes de la vida
recordant dates i també alguns moments.
Ens enyoram, ens saludam i ens miram,
ens asseim al mateix lloc pensant...
Torna a passar el darrer tren
i tornam a esperar rera les barreres.

Acampadeta per sa serra

2008-04-09T16:19:00.000+02:00

Aquest dies he estat perdut, com moltes vegades, però aquest cop per sa serra de Tramuntana. Fent una part de sa ruta de pedra en sec de Pollença al Refugi de Son Amer. I ha estat una experiència inolvidable i que m'ha aportat moltes coses, inclosos alguns mals de caps ja que hi era amb els nins.

Es troba en un bosc, ple de sentiments, bestioles ,sensacions, olors i passions, bones i no tan bones, conegudes i d'altres encara no. El bosc és un laberint que no deixa veure la sortida, una sortida que altres vegades no la voldria trobar. Explora el bosc, li agrada, és més, li encanta. Sent els ocells cantar. Quin serà aquest? Per què no l'havia sentit mai? Per què no s'hi havia fixat abans? És un bosc especial, se'n ha adonat només entrar-hi, i ara un cop dins...què?

I beure aigua d'una font ben fresqueta no té preu.

Puig Tomir. Després d'un parell d'horetes des de Pollença a la fi el voltarem.

Es refugi de luxe, eh? I l'amo encara més. Un deu, vos ho recoman, Son Amer.

Són les 19'30, però el rellotge ja no marca cap hora. El sol ja es comença a apagar i a amagar-se rera les muntanyes, cansat d'un dia tan llarg. Els pins es deixen acariciar pel suau vent, i les alzines resten impassibles aquí al costat meu. Els ocells crec pensar que ens saluden, no deixen de voletejar acostant-se ben a prop. Des d'aquí no veig ni sent a ningú ni a cap aparell, i quasi podria sentir el batec del meu cor i de totes les meves veus que tinc als pensaments. Ara tenc fred, em refugiaré, però segurament després tornaré, a reflexionar i a observar les estrelles amb la companyia dels granots i de les òlibes de fons.

Com un peix

2008-04-02T21:26:00.000+02:00

No es mou
És viu? Dorm?
Té son però no dorm
només menja i es mor.

Fa dies que està així
quiet. immòbil, bloquejat.
Tot es belluga al seu voltant
però res el fa bategar.

Morirà o reviscolarà?
Dormirà o es bategarà?
S'enfonsarà o s'ensortirà?
Respirarà o es morirà?

Vacances

2008-03-31T21:58:00.000+02:00

Ja he tornat de vacances, i ara què? Tot segueix igual, els correus i les cartes s'amunteguen rera noms que no m'interessen el menys mínim, els problemes i mals de caps no han fet més que crèixer, el fetge l'he fet callar com sempre, les feines segueixen aquí on les vaig deixar i les promeses que m'havia fet han quedat en el no res... Tal vegada, les pròximes vacances hauria d'anar al "no res" i pensar sobre tot el que faig i no faig.

Tot és el moment

2008-03-18T12:26:00.001+01:00

Tot és el moment
tu i jo, som el moment
és el nostre moment
vosaltres i nosaltres som el moment.
Ara és el moment
i demà també ho serà.
No pensis en si és el moment,
aprofita'l i no pensis,
perquè si ho fas ja t'haurà passat.

Direccions

2008-03-13T15:15:00.000+01:00

Som aquí, i puc anar fins allà, però tornaré...

Primer de tot... On som?

Cap a on aniré? Cap a on hauria d'anar? Cap a on m'agradaria anar? Moltes vegades ens agradaria anar en una direcció i no ho feim. Per què? Val més no sabreu. Tots, i jo el primer, ens hem equivocat, prenent decisions i fent coses que no hauríem d'haver fet. Altres vegades no els hem fet i per aquesta raó ens hem equivocat. És arrepentir-se això? No ho crec, el que sé és que sempre ens queixam i pensam en el que seria millor. Seria més fàcil si ens conforméssim amb la decisió presa i conformar-mos amb el que hi ha? No, però ens agarda complicar-nos la vida i patir, perquè patint gaudim, sentim, reim, ploram, ens enamoram...

Moments solitaris de bar

2008-03-11T12:33:00.000+01:00

Ressaca electoral, de converses, de suor, de rialles i de silenci. Darrere un vidre, més gruixut del que voldria, observ el carrer, acompanyat d'un cafè i de la mirada estranya d'alguns d'alguns personatges de bar pel fet d'escriure. No passa ningú, cotxes només, plens de persones que s'amaguen i es refugien de les distàncies, del fred, de la pluja, del vent o de les altres persones. No passa res, hi ha massa... pau per ser un bar. Tothom està callat, uns pensen en les seves coses: la dona, els fills, la hipoteca, la feina, l'amant, la ressaca electoral; altres llegeixen el diari; un segur que no pensa perquè n'és incapaç, quina sort; i un darrer no pot deixar de remenar el cafè, perquè segurament és addicte a aquesta substància, i mirar la televisió que no deixa de posar videoclips de cançonetes que consider absurdes i patètiques, igual que aquesta ressaca i aquests moments solitaris i avorrits de bar, un bar desconegut, que oblidaria si no fos pel que m'ha fet pensar i reflexionar en un dia d'hivern de 2008 a les 17'45 hores.

T'he vist

2008-03-05T15:15:00.000+01:00

T'he vist canviar, t'he vist sentir, t'he vist plorar, t'he vist riure, fer el pallasso, posar-te morena, t'he vist en forma, t'he vist malalta, creure, nedar al mar, t'he vist cansada, caminar preocupada, t'he vist vestir-te, t'he vist despullada, t'he vist dormir i... crec que somiava.

Facto delafé.

Ell o ella

2008-02-26T15:42:00.000+01:00

Ell o ella es considera una persona normal, res de l'altre món. Hi ha dies que necessita sentir-se especial, sentir alguna mostra d'afecte o algunes paraules, encara que les paraules no li agraden massa. Pot ser ell o ella vol sentir una petitat mentida que l'ajudi, o pot ser és ell o ella que dirà una mentida per després sentir el que vol sentir.

Hi ha dies que vol ser diferent, però no només perquè està de mal humor o malsofrit i res li surt com voldria, si no pel simlpe fet de ser diferent, gaudir de situacions diferents i trobar-se a llocs i moments diferents. Però el que no sap ell o ella és que ja ho és diferent, al manco per algú, i que possiblement no ho sap ni un ni l'altre.

Biodisfresses

2008-02-18T16:33:00.000+01:00

Tipus d'amor

2008-02-14T18:18:00.000+01:00

Amor virtuós, amor profitós i amor viciós. Tres tipus d'amor, per a tres persones diferents o per a un mateix cor, és igual. Segurament tots ens hem enamorat, ens hem aprofitat i ens hem viciat amb l'amor i amb les persones, no sé quin és el millor dels tres, segurament n'és una combinació on a cada moment gaudim d'un o de l'altre. Ens tornarem a enamorar o ja només viurem algunes situacions amoroses on aquest amor es viciarà i un s'aprofitarà de l'altre?

Segur que pens?

2008-02-06T20:36:00.000+01:00

Un paper en blanc i un llapis, silenci per poder sentir o silenci per poder-ho evitar. Escrit no farà mai tant de mal ni causarà tan de plaer, però a llapis sempre es podrà borrar per si el vent no ho fa per mi. Estudiant pens, al llit pens, llegint, fent l'amor, escoltant música, quan xerr també hauria de pensar. Llavors, si pens existesc? Tal vegada, per moments no hauria d'existir, no pensar, deixar fer, ser instintiu, riure sense cap motiu, no somiar; altres...el contrari.

Amor?

2008-01-30T20:44:00.000+01:00

- Per què no em deies res?
- Jo? Tu tampoc em deies res.
- Em pensava estaries empipada per alguna cosa.
- No. Per què dius això?
- Per res. Per jo podem quedar eh?
- D'acord, però si no és igual...
- Bé, com vulguis. Em dius coses.
- O tu.
- Sí, ja ens direm coses.

Conec i desconec

2008-01-24T14:57:00.000+01:00

Coses que acaben abans de començar
persones desconegudes que coneixes
conegudes que desconeixes
i no conegudes quan les hauries d'haver conegut.
Romantiscisme suïcida
que veu portes obertes on no n'hi ha
i tancades quan ni tan sols hi ha porta.
Somnis utòpics i desitjos senzills
barres que coneixen els teus colzes
i carreteres les teves petjades.

Seguiré caminant, obrint i tancant portes,
somiant, mirant i desitjant.

Sant Antoni

2008-01-21T14:40:00.000+01:00

Repertori de fotos Sant Antonieres que férem per Muro. N'hi ha de bones i de no tan bones, però és lo que hi ha. Si algú no volia sortir... que hagués avisat abans, en David té es drets d'imatge.

Serà avui?

2008-01-18T16:15:00.000+01:00

Avui quan m'he despert, amb la mateixa postura, sol i al mateix costat de sempre, per un moment he reflexionat. Després de viure en els somnis moments especials, de gaudi i diferents pensava que podria ser un d'aquells dies especials, m'aixecaria amb el peu dret i tot aniria rodat. Algú tendria la clau que obre el meu cap i els meus pensaments. Sobrarien les paraules. Faria sol, i rera les ulleres intentaria amagar-me de tot allò que no tendria cabuda en aquest dia meravellós. El telèfon sonaria inesperadament. Estaria amb els meus. Riuria com mai. Beuríem. Pot ser no serà avui, pot ser sí, o pot ser tan sols era un somni.

Escapada a sa neu!

2008-01-14T19:54:00.000+01:00

Un cap d'any diferent, especial i divertit per moltes coses. Gent nova, un lloc nou, però amb els meus amics i el gat de sempre. S'ha de repetir això! Tan es cap d'any com s'skiadeta. Molta bona al·lots!!

Horabaixes solitaris

2008-01-07T21:01:00.000+01:00

Assegut al sofà, totsol, callat, empanat,
sents alguna cosa, però no saps el què.
Et falta alguna cosa, te'n sobren d'altres,
les vols, les repudies, les estimes, les enyores.
Inquiet, no et mous, esperes indolent
alguna cosa, però no saps el què.

Nit de Nadal

2008-01-03T22:15:00.000+01:00

M'estalviaré dir tot el que significa el Nadal i tots els sentiments que evoca. Avui no filosofaré.

Nadal és... FESTA!

Silenci

2007-12-21T15:36:00.001+01:00

Aquesta és la meva imatge de sileci, i la teva?

Calles, no dius res. Així tot és més fàcil, ningú et fa la contrària, ets lliure.
Calles, centres totes les teves energies en imaginar, somiar.
Calles, perquè el llenguatge està fet per crear malentesos.
Calles, perquè les coses més importants no es diuen amb paraules.

Calles, i llavors hi ha silenci.

Una mirada enrere

2007-12-13T14:58:00.000+01:00

Una mirada enrere és fer una passa cap endavant. Recordar és una de les experiències més enriquirdores. Valoram, jutjam i ens evocam a aquests pensaments i imatges. A qui recordam amb aquestes fotografies? On són? Què s'ha fet d'ells? Per què ja no són aquí? Per què segueixen amb nosaltres?

Poc a poc he anat canviant, polint els meus defectes i virtuts. Hauré millorat en alguns aspectes, però també hauré empitjorat en molts altres.

Què s'ha fet de la innocència dels 18 anys? Quntes coses he après de llavors ençà?

Tots aquests canvis m'han ensenyat moltes coses, i a valorar tot el que s'ha perdut, però no he perdut res, he guanyat, he guanyat...canvis.

Camins...

2007-12-07T14:40:00.000+01:00

Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols...
Totes les passes que hem fet s'esborren com l'arena de la platja, l'ersosió del vent i de l'aigua són com dos amics fidels que poleixen aquestes passes, moldejant-les i adaptant-les a les noves realitats, des d'un amor pel que apostares com a etern, passant per les amistats fins a la manera de ser i d'entendre les coses. L'ersosió continuarà, no aturarà mai, excepte quan es destruiexi i tot acabarà, però si tot acaba...jo tornaré a començar.

Frases de la setmana

2007-12-04T00:30:00.000+01:00

-Fent es pur fent es pur...ens hem acabat engatant.-
-No. Fent es pur, no! Bevent ens hem engatat-

Biel i Xisco.

-Això des "botellón" ho podem deixar anar... Tanmateix llavors anam gats i seguim fent cubates i acabam gastant lo mateix.

Biel.

Què és la música?

2007-11-25T21:26:00.000+01:00

En Napoleó va dir que era el renou menys desagradable, i supòs que tenia part de raó, però és molt més. La música són records, bons o dolents, però records. Des de una patètica canço de reegetoon, un Bisbal o un "mentirosa" fins als teus grups, aquests que et fan sentir coses especials. Hi ha tantes coses lligades a les cançons: llocs, persones, sentiments, antics amors, noves amistats...
I quina música t'agrada? I què has de dir? Dius un parell de noms i es queden igual. Per què? Perquè ets diferent, o vols ser diferent a les majories. Vos puc dir que escolt i vos quedareu igual, o vos ho puc dir i escoltar-los. Com per exemple Sidonie, o Niños mutantes.

Estats

2007-11-25T21:14:00.000+01:00

Com estàs et demanen sovint. I que vols que te digui? Fa molt mal dir o expressar com et trobes. Manquen paraules i temps per explicar què t'inquieta, què sents, quin és el teu estat d'anim... I què feim? Mentim, és més fàcil.
No vos diré com estic, no tenc temps ni paraules.

Sidonie

2007-11-24T12:04:00.000+01:00

Sidonie. Jardín polar

Escolta, sent, reflexiona i deixa el teu comentari.

Cafeïna

2007-11-21T21:53:00.000+01:00

Cafeïna, droga dura, droga fina.

Quantes culleretes llepades? Quants de kg. de sucre? Quantes estones amb companys de feina, amics, no tan amics, desconeguts...? Pot ser sigui un vici, però segurament un dels menys perjudicials però més reconfortants. Gràcies als cafès hem compartit estones, algunes que no oblidarem mai i d'altres no els recordarem mai més. Feim un cafè?

Conseqüències

2007-11-13T23:37:00.000+01:00

Per a què agafar una bona gatera?

Perquè gat dius i fas coses que anant clar no faries. No penses, i pensar en certs moments no és massa recomanable.
Què seria d'aquell missatge o telefonada a altes hores de la nit (o del matí), aquella exaltació de l'amistat amb els col·legues...i aquelles òsties de pardaleria que només et fan mal al dia següent? Qui tiraria cubates per damunt la barra o per damunt la roba? Qui tornaria amb ses butxaques carregades de monedes d'€?
Però una de les millors coses, encara que se'n podrien anomenar moltíssimes més, és recordar amb els teus totes aquelles tonteries i estupideses que em dit i que em fet, això sí, després d'haver fet un meravellós "espidifren".

Somnis

2007-10-29T16:58:00.000+01:00

Què són els somnis?

Unes imatges o fenòmens psíquics que sobrevenen durant el son?
Imaginacions de coses impossibles?
Una esperana sense probabilitats?
Qui no ha tengut o no té "somnis"? Tots. I és que no en tengui està fet d'ell.
Què seria la vida sense somnis, il·lusions o projectes? Jo no ho sé ni ho vull saber.
Però pot ser que per ser feliç haguem de somiar i pensar en quimeres.
El pitjor de tot és que segurament ens han i hem esbucat molts d'aquests somnis.

Gràcies per sa foto Pilar.

Ets un GIRA-LLUNA?

2007-10-28T23:38:00.000+01:00

SIDONIE - GIRALUNA (COSTA AZUL)

Escuchadme girasoles, habla vuestro rey.
Conocéis perfectamente nuestra antigua ley.
Por la noche hay que bajar la cabeza sin hablar.
Cortare el maldito tallo al audaz traidor
que alzó su flora oscura antes del albor.
Pronto lo descubriré , he citado al comité.

El giraluna dormía de día huyendo del sol.
El giraluna giraba y miraba de frente a la luna.
El giraluna con petalos blancos con pétalos blancos un día escapó.

La más alta recompensa, palabra de honor.
Quién encuentre su semillas negras de impostor.
Una nota nota nos dejó: "acabaréis en un jarrón".

El giraluna con pétalos blancos un día escapó...

Chuchuchuchuuuu chuchuchuuuruuu...

Bellos y sin vida son, girasoles de Bolmok.

El giraluna dormía de día huyendo del sol.
El giraluna giraba y miraba de frente a la luna.
Y el giraluna con pétalos blancos un día escapó.

Sopar IES La Ribera.

2007-10-27T13:08:00.001+02:00

Sopar 19 d'octubre. IES La Ribera.

Primer "soparillo" del curs, i esper que no sigui el darrer.
Bé, però només venc a fer una copa que demà matí tenc un curs eh? Jajaja!!

Jo no sé quantes vegades he dit aquesta frase. Falta de voluntat? Genètica? Manca de responsabilitat? No saber dir que no? Jo no ho sé, però si algú ho sap i em vol ajudar a esbrinar-ho...