Sant Antoni

Repertori de fotos Sant Antonieres que férem per Muro. N'hi ha de bones i de no tan bones, però és lo que hi ha. Si algú no volia sortir... que hagués avisat abans, en David té es drets d'imatge.

Serà avui?

Avui quan m'he despert, amb la mateixa postura, sol i al mateix costat de sempre, per un moment he reflexionat. Després de viure en els somnis moments especials, de gaudi i diferents pensava que podria ser un d'aquells dies especials, m'aixecaria amb el peu dret i tot aniria rodat. Algú tendria la clau que obre el meu cap i els meus pensaments. Sobrarien les paraules. Faria sol, i rera les ulleres intentaria amagar-me de tot allò que no tendria cabuda en aquest dia meravellós. El telèfon sonaria inesperadament. Estaria amb els meus. Riuria com mai. Beuríem. Pot ser no serà avui, pot ser sí, o pot ser tan sols era un somni.

Escapada a sa neu!

Un cap d'any diferent, especial i divertit per moltes coses. Gent nova, un lloc nou, però amb els meus amics i el gat de sempre. S'ha de repetir això! Tan es cap d'any com s'skiadeta. Molta bona al·lots!!

Horabaixes solitaris

Assegut al sofà, totsol, callat, empanat,
sents alguna cosa, però no saps el què.
Et falta alguna cosa, te'n sobren d'altres,
les vols, les repudies, les estimes, les enyores.
Inquiet, no et mous, esperes indolent
alguna cosa, però no saps el què.

Nit de Nadal

M'estalviaré dir tot el que significa el Nadal i tots els sentiments que evoca. Avui no filosofaré.

Nadal és... FESTA!

Silenci

Aquesta és la meva imatge de sileci, i la teva?

Calles, no dius res. Així tot és més fàcil, ningú et fa la contrària, ets lliure.
Calles, centres totes les teves energies en imaginar, somiar.
Calles, perquè el llenguatge està fet per crear malentesos.
Calles, perquè les coses més importants no es diuen amb paraules.

Calles, i llavors hi ha silenci.

Una mirada enrere

Una mirada enrere és fer una passa cap endavant. Recordar és una de les experiències més enriquirdores. Valoram, jutjam i ens evocam a aquests pensaments i imatges. A qui recordam amb aquestes fotografies? On són? Què s'ha fet d'ells? Per què ja no són aquí? Per què segueixen amb nosaltres?

Poc a poc he anat canviant, polint els meus defectes i virtuts. Hauré millorat en alguns aspectes, però també hauré empitjorat en molts altres.

Què s'ha fet de la innocència dels 18 anys? Quntes coses he après de llavors ençà?

Tots aquests canvis m'han ensenyat moltes coses, i a valorar tot el que s'ha perdut, però no he perdut res, he guanyat, he guanyat...canvis.