Tanca els ulls i somia

Ulls clucs o tapats per una bena que no ha aconseguit llevar. Els ha clucat encara més i ha estret la bena més fort. No sap quin és el millor camí, no sap triar. Indecís, confós, fantasiós, valent i covard.

Torna a tancar els ulls, ara ja està. Tot és molt més clar. Preciós. Però és tan clar que li fa mal als ulls i els ha d'obrir per despertar. Despertar de la realitat. Una realitat, un món fantasiós, real i irreal a vegades, on tot supera la ficció, les pel·lícules, les pors, les llàgrimes i els plaers.

Amb els ulls clucs pots anar on vulguis, tanca'ls, desitja i després somia.

Creus en els somnis?

Avui he somiat en tu, no sé el què, però eres allà, als meus somnis. Poc després m'he despert, no hi eres i t'he enyorat. Tenia ganes de tu, de fer-te una perduda, d'enviar-te un missatge, de veure't, de mirar una fotografia teva, de besar-te, de fer-nos l'amor, de mirar-te als ulls i no dir res, de sentir la teva veu...
Però tan sols ha estat un somni, el dia m'ha tornat a la realitat. Una realitat que desconec. Creus en els somnis?

Casa arbre

Un arbre, una casa, i per què no una casa arbre?

Un arbre que em deixi veure el bosc,
els ocells, els núvols, però també les pors.
Un arbre on em pugui amagar
Que doni calor, que abrigui com el teu cos.
i on ningú ens vegi jugar.

Un arbre per poder descansar
poder volar, somiar i potser també estimar.

Necessit...

Què és una cosa necessària? Imagin que és aquella que satisfà les teves necessitats per aconseguir un fet o un desig. I com s'aconsegueixen aquestes necessitats? Imagin (perquè no sé que sé) que lluitant per elles, demanant-les, desitjant-les.
Tenim infinitats de coses, moltes d'elles innecessàries, i normalment no en som conscients fins que un dia t'aixeques i trobes a faltar una cosa: el perdó d'un amic, una mirada còmplice, aquell petó que et fa riure, una nota, unes pessigolles, un cafè, un missatge a altes hores de la nit,... I moltes vegades no tenim res d'això simplement perquè no hem lluitat per elles o no amb prou ganes.

Demana, desitja, lluita... i en estar cansat, ves a jeure, demà serà un altre dia.

Dins un tassó

Dins un tassó, ple, mai buit, et reflexes mentre intentes esbrinar que hi ha en el cul amagat davall el gel. El mous, beus d'ell, no massa per no parèixer ansiós, i rius. Amb el cor al puny penses en qui o en què t'agradaria convertir-te, en una paraula potser, o en uns ulls, per poder mirar i gaudir dels moments que se'ns presenten perquè no s'esvaeixin quan t'aixeques al matí.

Després de...

Després de la tormenta sempre ve la calma.

De les llàgrimes una rialla.
D'una besada una mirada.
D'una carícia una altra.

De la gatera la ressaca.
Del diumenge el dilluns.
Del silenci una paraula.
Del millor somni el despertador.

I després de mirar els teus ulls, un misteri.

Lost?

Gràcies a l'anònim que m'ha enviat l'enllaç. M'ha encantat la cançó i el vídeo, així que va per ell. No vos perdeu mai, i si no, algú ja vos deixarà un mapa. Jo supòs que també he estat perdut, o no m'he sabut trobar, però pensa que TU ets el nord, ets la teva pròpia brúixola, el teu calcetí.



Just because I'm losing
Doesn't mean I'm lost
Doesn't mean I'll stop
Doesn't mean I would cross

Just because I'm hurting
Doesn't mean I'm hurt
Doesn't mean I didn't get
What I deserved
No better and no worse

I just got lost
Every river that I tried to cross
Every door I ever tried was locked
Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off

You might be a big fish
In a little pond
Doesn't mean you've won
'Cause along may come
A bigger one

And you'll be lost
Every river that you tried to cross
Every gun you ever held went off
Ohhh and I'm...
Just waiting until the firing stopped
Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off

Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off
Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off