No hay nada mejor que hacer que perder el tiempo

Dormir, pensar, jeure, somiar, escoltar, mirar, observar, relaxar-se... no hi ha res millor que fer que perdre el temps, seure a terra, mirar l'infinit, l'horitzó, notar el vent a la teva cara i amb els ulls clucs qui tens al costat, pensar en el que has fet o en el que faràs.

Pim pam pum

Cinc minuts de pim pam pum que em posaren per un moment sa pell de gallina. Un altre cap de setmana d'avió i d'aquí cap allà. Un llit diferent, gent diferent. Tradicions, menjars i beures. Falles, mascletàs, paelles i cerveses i cubates. Un bon cap de setmana.

Escapadeta a London

Ja fa una setmana que he tornat. No és que m'hagués perdut per s'"undergrund" ni m'hagués atropellat ningú per no fer cas al terra quan em deia "look right" o "look left", simplement no havia tengut temps, i per rematar, els meus accidents neuronals no deixaven d'estampar-se contra el virus del grip.


El viatge molt bé, i he arribat a una sèrie de conclusions: no en tenc ni puta idea d'anglès, alguns guiris també van per allà amb xancles (faltaven els calcetins) tot i fer un bon fred, els museus són gratuïts, les cerveses són grosses, els pounds cars, els "paquis" tenen "very good room", tenc uns cabells guapos (això em varen dir pel Soho), al Ministry of Sound els falten dos mesuradors d'alcohol, els espanyols som una plaga, sa gent va de cul, a Anglaterra també hi ha platges però s'aigua té un altre color, com es menjar de ca teva no hi ha res...

Sempre Rubianes

"A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás"

Tot un senyor "actor galaico catalán..." ens ha deixat, si sa gent tengués una mica del seu humor intel·ligent i de la seva ironia el món aniria molt millor, i sobretot seria molt més divertit.

Esperança

Reposant al costat d'un homenet vermell poc simpàtic, al que dóna l'esquena, subjecta la seva bossa i el mira fixament. Pensa en tot el que ha de fer, en tot el que té apuntat a la seva agenda, però la té en blanc, perquè sota aquelles tapes color carabassa no hi ha res apuntat, no sap el que vendrà, el que farà, només que aquell homenet vermell i poc simpàtic cobrarà esperança, encara que després la pugui tornar a perdre.

Libèl·lula

Has pensat mai en ser una libèl·lula?
En sobrevolar un i mil llocs
passant el més a prop possible teu?
Jo sí, i t'he tocat. Te'n has adonat?

Antònia Font al teatre principal

"Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns, de gelocatil i cafeïna arrancarem almanco avui".

No tots els dilluns han de ser iguals, ni els divendres tampoc, així que aquest fou bastant diferent.

Mai hagués pensat estar assegut al teatre principal gaudint de n'Antònia Font, i manco amb una orquestra (The new royal 4 quesos philarmonic orquestra). Allà estava jo, assegut a una cadira intentant trobar la postura i pensant com m'aguantaria les ganes loques de cantar, de fer un cubata i pegar quatre bots (ho vaig poder solucionar tot llevat del cubata, però com que no havia sopat tampoc era pla).

Tenia ganes de concert, tenia ganes d'Antònia Font, de recordar aquelles verbenes loques, de botar, de cantar i escoltar aquelles lletres que diuen tant i tan poc a la vegada, de que se'm poses la pell de gallina amb una cançó, i escoltar aquella "dolça besada" que té gust a tantes coses, que no té perquè començar ni acabar, que no en sap res de geografia i que ja no odia els dilluns.