Un àngel

Un àngel, que abans de prendre el vol, desplega les seves ales, amaga les seves pors i es llança amb la seva millor cara cap a un viatge sense fi. No deixa de fascinar-se cada dia per tot el que va descobrint, sensacions, misteris, rialles, llocs, paisatges, mirades... 

El fred de l'hivern no el perceb si està prop d'ell, amb el calor xafogós de l'estiu gaudeix dels moments més intensos i sofocants, les flors de la primavera són presents cada dia al aixecar-se, i les fulles de la tardor acoloreixen els carrers d'uns colors romàntics en el seu estat més pur.

Ara ja sap que és la vida, ja sap que és M. 

Sense fi

Acaben els estius sense haver acabat. Les fulles que suren a la piscina i la fredor de l'aigua intenten avisar del que esdevindrà sense cap contemplació. La seva mirada cap avall, sense reflexe dins l'aigua, simbolitza tot el que han estat els darreres mesos. Tot és com el primer dia, cada dia d'aquests mesos ha estat millor que l'anterior, partint cada dia de tot el que són, de tot el que saben i senten. Aquella llàgrima que volia sortir i deixar-se perdre al fons de l'aigua no és més que una gota de felicitat que li vessa del seu cor.

A vegades no fa falta veure es futur.

A vegades no fa falta veure es futur,
a mi em basta escoltar qualque cançó.



Un final sense una cançó no és un final.

Dia de platja

Despullada, darrera la porta, guaites...
El teu somriure destaca sobre el teu cosset nu,
daurat pels primers rajos estiuencs.

Et mir als ulls i veig tots els grans d'arena,
els que t'han arrebossat entre crits i rialles
i els que l'aigua encara no ha pogut esborrar.

M'agrada tenir son

Ficar-se al llit amb son, passar-se hores pensant i xerrant,
desvetllant-se i acabant anuats.
Mirar a una persona quan dorm, pensar en ella, dormir al costat i somiar en ella.
Despertar-se aferrats i riure sense pronunciar paraula.
Donar el bon dia i tornar-se a dormir, sabent que ningú es mourà.
Fer l'amor, dutxar-se junts i començar un gran dia.

Estimar.

.

La vida

La vida hauria de ser com una pizza.

Te l'has de poder menjar quan més et ve de gust: a ca teva, a un parc, a un restaurant o després d'una bona festa o un gat. Hauries de poder triar els ingredients i no conformar-te amb una simple 4 estacions o 4 formatges. Cada un necessita els seus ingredients especials en el moment en que es té gana. Gaudeix dels sentits, mira, toca, tasta, escolta, ensuma, sent, i disfruta de cuinar. Menjar és plaer.

La vida no és un restaurant que ho tries tot al teu gust, però a vegades et trobes amb allò que vols, allò que té tot el que desitges i amb la justa mesura, així que gaudeix-la i aprofita-la, no perdis de vista el teu cuiner ni la recepta, perquè ningú cuinarà per tu.

.

Sols, tu i jo.

Sols, tu i jo
perfilam figures
perquè les contempli la lluna
i pugui dir a tots els astres de l'univers
que hi ha dos cossos que s'estimen.
Feim dibuixos amb les tendres pells
augmentant cada instant
la follia de descobrir què és amar-se.
Amar-se nuus ignorant el temps
i ignorant-ho tot,
manco el llenguatge de construir
moment a moment l'amor
desitjant cada racó
del jove cos que tenim a l'abast.

Desitjant-lo amb una passió sense límit
i amb una tendresa insospitable.

Sebastià Sansó.