dilluns, 26 d’octubre del 2009

Existint

Existint, que no és poc.

Pots desaparèixer, però no deixes d'existir. Tu, jo, tots els sentiments passats i els llocs visitats. Els moments, tots, dels que tantes vegades n'hem xerrat.
Ara no sé on ets, què fas, què penses ni què vols, existeixes, sobrevius. D'aquí cap allà, vas i vens sense saber d'on ni cap a on. Mires l'horitzó i et veus reflexat, petit i borrós, amb la mirada perduda, cercant el que has perdut o perdent el que vols trobar.