Fa calor..

Fa temps que vaig màniga curta
i ara comença a fer calor,
n'Antònia Font comença a sonar dins el cotxe
i m'omple de records, rialles i algun plor.

Mir per la finestra i veig la gent contenta
només per botar un escaló.
A l'altra part d'aquest vidre
alguna mirada em fa perdre la concentració.

Niños mutantes. "Ayurveda"

Todo el tiempo que estamos encerrados
respirando solo aire estancado
hibernando entre muros de cemento
olvidando que solo hay un momento
un momento solo porque no hay pasado
porque no hay futuro , solo hay un momento
y nos lo pasamos esperando algo
olvidando que todo lo tenemos.

Y en este momento en que oyes esto
esta música que no tiene dueño
porque es de ti, y del universo
de las ondas que ya se han escapado
porque ya no están en este momento,
en este lugar,  en este rincón del firmamento
que nos han regalado para siempre

Cara y cruz te dá
Cara y cruz te dá

Sa vida passa però no massa...

"Sa vida passa però no massa..." Les coses canvien, a dies no gaire i d'altres un més del que hauria. Els meus pensaments, idees, reflexions i "pillades" també ho fan, a dies més alegres i a dies més trists i melanconiosos, i el format també va variant, esperant trobar el color i l'estructura necessaria de moment es mantindrà així, igual que la vida, esperant a que arribi el moment, la persona o les persones, el lloc, la telefonada o la sensació que farà canviar-ho de cop i volta. Som diferent, o més que diferent vull ser diferent, així que deix el negre per obrir l'espectre de colors de la vida, d'aquestes sensacions, d'aquestes paraules, d'aquest tot.

I a vegades em passa que...

Les nostres ombres no deixen petjades
però camines mirant les ginyes de la vida
recordant dates i també alguns moments.
Ens enyoram, ens saludam i ens miram,
ens asseim al mateix lloc pensant...
Torna a passar el darrer tren
i tornam a esperar rera les barreres.

Acampadeta per sa serra

Aquest dies he estat perdut, com moltes vegades, però aquest cop per sa serra de Tramuntana. Fent una part de sa ruta de pedra en sec de Pollença al Refugi de Son Amer. I ha estat una experiència inolvidable i que m'ha aportat moltes coses, inclosos alguns mals de caps ja que hi era amb els nins.

Es troba en un bosc, ple de sentiments, bestioles ,sensacions, olors i passions, bones i no tan bones, conegudes i d'altres encara no. El bosc és un laberint que no deixa veure la sortida, una sortida que altres vegades no la voldria trobar. Explora el bosc, li agrada, és més, li encanta. Sent els ocells cantar. Quin serà aquest? Per què no l'havia sentit mai? Per què no s'hi havia fixat abans? És un bosc especial, se'n ha adonat només entrar-hi, i ara un cop dins...què?

I beure aigua d'una font ben fresqueta no té preu.

Puig Tomir. Després d'un parell d'horetes des de Pollença a la fi el voltarem.


Es refugi de luxe, eh? I l'amo encara més. Un deu, vos ho recoman, Son Amer.

Són les 19'30, però el rellotge ja no marca cap hora. El sol ja es comença a apagar i a amagar-se rera les muntanyes, cansat d'un dia tan llarg. Els pins es deixen acariciar pel suau vent, i les alzines resten impassibles aquí al costat meu. Els ocells crec pensar que ens saluden, no deixen de voletejar acostant-se ben a prop. Des d'aquí no veig ni sent a ningú ni a cap aparell, i quasi podria sentir el batec del meu cor i de totes les meves veus que tinc als pensaments. Ara tenc fred, em refugiaré, però segurament després tornaré, a reflexionar i a observar les estrelles amb la companyia dels granots i de les òlibes de fons.

Com un peix

No es mou
És viu? Dorm?
Té son però no dorm
només menja i es mor.

Fa dies que està així
quiet. immòbil, bloquejat.
Tot es belluga al seu voltant
però res el fa bategar.

Morirà o reviscolarà?
Dormirà o es bategarà?
S'enfonsarà o s'ensortirà?
Respirarà o es morirà?