En Napoleó va dir que era el renou menys desagradable, i supòs que tenia part de raó, però és molt més. La música són records, bons o dolents, però records. Des de una patètica canço de reegetoon, un Bisbal o un "mentirosa" fins als teus grups, aquests que et fan sentir coses especials. Hi ha tantes coses lligades a les cançons: llocs, persones, sentiments, antics amors, noves amistats...
I quina música t'agrada? I què has de dir? Dius un parell de noms i es queden igual. Per què? Perquè ets diferent, o vols ser diferent a les majories. Vos puc dir que escolt i vos quedareu igual, o vos ho puc dir i escoltar-los. Com per exemple Sidonie, o Niños mutantes.
diumenge, 25 de novembre del 2007
Estats
Com estàs et demanen sovint. I que vols que te digui? Fa molt mal dir o expressar com et trobes. Manquen paraules i temps per explicar què t'inquieta, què sents, quin és el teu estat d'anim... I què feim? Mentim, és més fàcil.
No vos diré com estic, no tenc temps ni paraules.
No vos diré com estic, no tenc temps ni paraules.
Etiquetes de comentaris:
Accidents neuronals
dissabte, 24 de novembre del 2007
Sidonie
Sidonie. Jardín polar
Escolta, sent, reflexiona i deixa el teu comentari.
Escolta, sent, reflexiona i deixa el teu comentari.
Etiquetes de comentaris:
Musiqueta i poesia
dimecres, 21 de novembre del 2007
Cafeïna
Quantes culleretes llepades? Quants de kg. de sucre? Quantes estones amb companys de feina, amics, no tan amics, desconeguts...? Pot ser sigui un vici, però segurament un dels menys perjudicials però més reconfortants. Gràcies als cafès hem compartit estones, algunes que no oblidarem mai i d'altres no els recordarem mai més. Feim un cafè?
Etiquetes de comentaris:
Accidents neuronals
dimarts, 13 de novembre del 2007
Conseqüències
Per a què agafar una bona gatera?
Perquè gat dius i fas coses que anant clar no faries. No penses, i pensar en certs moments no és massa recomanable.
Què seria d'aquell missatge o telefonada a altes hores de la nit (o del matí), aquella exaltació de l'amistat amb els col·legues...i aquelles òsties de pardaleria que només et fan mal al dia següent? Qui tiraria cubates per damunt la barra o per damunt la roba? Qui tornaria amb ses butxaques carregades de monedes d'€?
Però una de les millors coses, encara que se'n podrien anomenar moltíssimes més, és recordar amb els teus totes aquelles tonteries i estupideses que em dit i que em fet, això sí, després d'haver fet un meravellós "espidifren".
Què seria d'aquell missatge o telefonada a altes hores de la nit (o del matí), aquella exaltació de l'amistat amb els col·legues...i aquelles òsties de pardaleria que només et fan mal al dia següent? Qui tiraria cubates per damunt la barra o per damunt la roba? Qui tornaria amb ses butxaques carregades de monedes d'€?
Però una de les millors coses, encara que se'n podrien anomenar moltíssimes més, és recordar amb els teus totes aquelles tonteries i estupideses que em dit i que em fet, això sí, després d'haver fet un meravellós "espidifren".
Etiquetes de comentaris:
Escapadetes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)