dilluns, 23 de febrer del 2009

Esperança


Reposant al costat d'un homenet vermell poc simpàtic, al que dóna l'esquena, subjecta la seva bossa i el mira fixament. Pensa en tot el que ha de fer, en tot el que té apuntat a la seva agenda, però la té en blanc, perquè sota aquelles tapes color carabassa no hi ha res apuntat, no sap el que vendrà, el que farà, només que aquell homenet vermell i poc simpàtic cobrarà esperança, encara que després la pugui tornar a perdre.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Libèl·lula

Has pensat mai en ser una libèl·lula?
En sobrevolar un i mil llocs
passant el més a prop possible teu?
Jo sí, i t'he tocat. Te'n has adonat?



dimecres, 4 de febrer del 2009

Antònia Font al teatre principal

"Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns, de gelocatil i cafeïna arrancarem almanco avui".

No tots els dilluns han de ser iguals, ni els divendres tampoc, així que aquest fou bastant diferent.


Mai hagués pensat estar assegut al teatre principal gaudint de n'Antònia Font, i manco amb una orquestra (The new royal 4 quesos philarmonic orquestra). Allà estava jo, assegut a una cadira intentant trobar la postura i pensant com m'aguantaria les ganes loques de cantar, de fer un cubata i pegar quatre bots (ho vaig poder solucionar tot llevat del cubata, però com que no havia sopat tampoc era pla).

Tenia ganes de concert, tenia ganes d'Antònia Font, de recordar aquelles verbenes loques, de botar, de cantar i escoltar aquelles lletres que diuen tant i tan poc a la vegada, de que se'm poses la pell de gallina amb una cançó, i escoltar aquella "dolça besada" que té gust a tantes coses, que no té perquè començar ni acabar, que no en sap res de geografia i que ja no odia els dilluns.