No te record perquè mai t'oblid. Els teus colors que et pinten la cara. Les estilitzades ales que fan volar fins on no arriba ningú. Ai ocellet..., pardal qualque vegada, però sempre amb una rialla a la boca, prens es vol sempre mirant cap enrera, deixant la teva estimada terra, els teus somnis, les teves pors, la teva vida. Enyores el teu niu d'amor. No tornes per primavera, tornes quan tens fred, quan necessites el rasser del teu arbre amb flors, florit com cada dia d'aquell mes d'abril. Tu tampoc recordaes perquè sé que mai m'oblides.
