Quina pastilla agaf?

Com diu en Morfeo...
M'imagin que te sents com n'Alícia quan cau pel forat del conill, se't veu als ulls, tens la mirada que accepta el que veu amb els ulls perquè està esperant despertar. Sempre tenim dues opcions, una on tot acaba i et desperts i creus en el que vulguis creure, i l'altra et quedes en aquest país de les meravelles i segueixes caient per aquest forat. Però sempre algú t'ofereix la veritat.

Universos infinitos

En aquest moment som un mirall penjat del sòtil.

I sense dir res...

Entres, i d'esquena, sense permetre que et giris, t'abraç ben fort durant una estona. Els cabells freguen per la meva cara i deixen anar una dolça rialla a la vegada que els olor. Te'ls enretir per poder tocar-te la suau i blanca galta, besarte el coll i dir-te alguna cosa a l'orella. No em voldria moure, però un fort desig m'empeny a mirar-te als ulls i després a besar-te, a cridar, a despertar-me, a lluitar i a rendir-me, a matar i a morir, a plorar, a riure i a dir-te que ...

I sense dir res, cap paraula, han marxat, deixant caure... una llàgrima.

Potser

Només recorda el darrer instant
el darrer orgasme amb ella
la darrera mirada, la darrera rialla.
Aquell acomiadament sense paraules
aquell últim missatge.
La primera, la segona i la darrera llàgrima.

Potser només el darrer perquè és l'únic que recorda.
Potser perquè vol pensar que fou el darrer
perquè potser el darrer sempre és el millor
perquè potser no serà el darrer.

Peus, xancles i altres

Cel, blau, verd i blanc.
Núvols, aigua, vent i arena.
Petjades a la sorra.
Ones que et volen tocar
i vent que ja t'ha descambuixat.

Peus polsosos suaus per la sorra,
xancles que aixequen arena,
calcetins que et treuen un somriure,
deconeguts que et miren

i parelles que se besen.

Avui el vist el mar,
però no t'hi he vist.
T'he cercat i no t'he trobat
He vist moltes coses però...
no hi eres. On eres?