Només recorda el darrer instant
el darrer orgasme amb ella
la darrera mirada, la darrera rialla.
Aquell acomiadament sense paraules
aquell últim missatge.
La primera, la segona i la darrera llàgrima.
Potser només el darrer perquè és l'únic que recorda.
Potser perquè vol pensar que fou el darrer
perquè potser el darrer sempre és el millor
perquè potser no serà el darrer.
el darrer orgasme amb ella
la darrera mirada, la darrera rialla.
Aquell acomiadament sense paraules
aquell últim missatge.
La primera, la segona i la darrera llàgrima.
Potser només el darrer perquè és l'únic que recorda.
Potser perquè vol pensar que fou el darrer
perquè potser el darrer sempre és el millor
perquè potser no serà el darrer.
7 comentaris:
Gabi quolsevol diria que estas enamorat. De cada dia hem sorprens més peró m'agradan aquestes coses que poses.
Segueix així.
Un besito.
Jeje! Gràcies, però tot és subjectiu. Se pot mirar de moltes perspectives el que circulava pel meu capet. M'agrada sorprendre i que em sorprenguin.
Biel-Gabi
M'ha recordat un poema de na Gioconda Belli.
"Pienso cómo en su afán de alejarse
se aloja también
el callado deseo
de estar cerca"
Cada dia descobreixes coses noves. Moltes gràcies... Gioconda (ja que no sé qui ets). Està bé que t'hagi recordat a un poema. En té alguns de molt bons. Me quedaré amb aquest fragment:
"Sobre los cuerpos consumidos, carbonizados
se apagan las velas una a una.
Me sacudo el cabello. Me levanto, ave Fénix, de las cenizas.
Soy un infierno de cielo".
Un plaer compartir els meus pensaments, però, quan podrem gaudir d'un altre del teus poemes?
Quan necessit sentir-me ave Fénix, jo me torn a llegir "Piu Avanti" de n'Almafuerte.
No te des por vencido, ni aun vencido
no te sientas esclavo, ni aun esclavo
trémulo de pavor, piénsate bravo,
y arremete feroz, ya mal herido.
Ten el tesón del clavo enmohecido
que ya viejo y ruin, vuelve a ser clavo;
no la cobarde estupidez del pavo
que amaina su plumaje al primer ruido.
Procede como Dios que nunca llora;
o como Lucifer, que nunca reza;
o como el robledal, cuya grandeza
necesita del agua y no la implora.
Que muerda y vocifere vengadora,
ya rodando en el polvo, tu cabeza!
Gioconda
Vols un poema??
Sant Antoni i el Dimoni
jugaven a 31,
el Dimoni va fer 30
i Sant Antoni 31.
N'hi ha que no arribam a més, però ho intentam.
Soy tu pajarito!!
P.D.: En Gabi enamorat?? No se jo, jo he sentit a dir cosa, xo res que sigui cert. Boda a la vista??
Ah, pajarito, pajarito.
Això que ens has deixat no és un poema. Però també m'agrada. Es veu que saps apreciar sa cultura popular i axiò és senyal de gent inteligent.
Bon cap de setmana, pajarito.
Vola amunt!
Gioconda
Publica un comentari a l'entrada