dimecres, 4 de juny del 2008

Peus, xancles i altres

Cel, blau, verd i blanc.
Núvols, aigua, vent i arena.
Petjades a la sorra.
Ones que et volen tocar
i vent que ja t'ha descambuixat.

Peus polsosos suaus per la sorra,
xancles que aixequen arena,
calcetins que et treuen un somriure,
deconeguts que et miren
i parelles que se besen.

Avui el vist el mar,
però no t'hi he vist.
T'he cercat i no t'he trobat
He vist moltes coses però...
no hi eres. On eres?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquests peuets ja l'enyoren també a s'arena

Anònim ha dit...

q bé ja arriba l'estiu

Anònim ha dit...

Que seria l'intitut sense tu, ens alegres el dematins esper que l'any que ve tornis y me ens donis clase. Un alumna de 3º que t'ha admiraa y molt.

Anònim ha dit...

Uooo Gabi per tot on pases fas "furor". Levantas pasiones. Jejeje.

Biel Ferriol ha dit...

Jeje! Moltes gràcies, aquests petits detalls fan sentir bé. Si fos per jo sabeu que tornaria...
No sé com ho feis però ho trobau tot eh!? Quin perill que teniu... Jeje! Però els blocs estan per això, perquè la gent els llegeixi.