Rutina?

Ja hi tornam a ser. Vint dies després me'n acab d'adonar que s'han acabat les vacances, un poc tard, sí, però val més tard que mai. He tornat a la rutina, a anar a jeure a una hora més o menys normal -i no comencem amb normal o subnormal-, a aixecar-me inconscientment per anar a fer feina, a fer la típica becadeta al sofà i a partir a estudiar, quasi quasi per presió popular, aquella cosa que en diuen oposicions.

Rutina, maleïda rutina.

Però la rutina a vegades et sorprèn, ella a tu o tu a ella. Sense adonar-te'n vas a dormir a hores poc recomanables, vas a llocs que no coneixies, escoltes alguna cançó nova., t'aixeques amb un poquet de més ganes, ... i te'n adones que ets feliç.

D'esquenes

Els ulls... sempre els ulls. Diuen molt, tothom ho sap.
L'esquena no tant, però no és necessari que ho faci.

Sota els llençols, nua i suau com tot el teu cos
m'agrada observar-la, tocar-la, besar-la
recórrer cada petit espai amb els meus dits,
fer-li pessigolles, excitar-la...

Fins que et despert lentament perquè necessit dels teus ulls,
perquè necessit que et giris, que em miris.

Temps

Existeix, i ningú el controla llevat de Cronos.
Pensam que el coneixem i no en sabem res,
però constantment el tenim a la boca.

Passat, present, futur...
Temps millors i pitjors, però tot al seu temps.
Sempre aprofitant el temps o perdent-lo.
Donar temps sense voler-ne.
Fer temps quan arriben fora de temps.
Cridar el mal temps en bons temps.
Tenir temps o intentar trobar-ne.
Guanyar temps perquè el perdràs.
Arribar a temps per ser-hi a temps.
Temps límit, real o diferit.
Temps de resposta o d'execució.
Temps solar i temps llum.
Temps mort per l'home del temps.

Cada dia ens ve al cap, i ell,
infinit i implacable sobre nosaltres
ens arrossega cap a altres temps.

Ets un peixet?

Ella té un peixet. Un peixet que està totsolet. No neda, està de costat damunt una taula plena de pols. Ja no respira, i pensa en el seu darrer company de peixera, maleint la darrera menjada junts, la darrera copa, aquell fatal final. Recorda els seus dos darrers segons de felicitat, perquè no en pot recordar més, és un peix. Tan sols intenta seguir els seus instints, però ara a sobre d'una taula.

Cada dia espera des d'aquesta taula que algú el dipositi una altra vegada dins l'aigua, calenteta si pot ser, i pugui nedar com sempre solia fer, perquè només és un peix.