Els ulls... sempre els ulls. Diuen molt, tothom ho sap.
L'esquena no tant, però no és necessari que ho faci.
Sota els llençols, nua i suau com tot el teu cos
m'agrada observar-la, tocar-la, besar-la
recórrer cada petit espai amb els meus dits,
fer-li pessigolles, excitar-la...
Fins que et despert lentament perquè necessit dels teus ulls,
perquè necessit que et giris, que em miris.
1 comentari:
M'encanta el teu escrit!
Moltíssimes vegades sent el mateix que tu...
Publica un comentari a l'entrada