Dies de tu

Fa dies de tu. De fred, de pluja, d'estar amb tu, de somiar.
Les gotes de pluja recorren el teu cos nu. Els cabells xops, la roba a terra.
T'acostes descalça, amb el cap baix i sé que em somrius.
Et conec, però no sé qui ets. T'estim, però no sé que sent.
Et mir i m'excit, t'excit.
Et faig l'amor o me'l fas tu a mi?
M'estimes? Has estimat mai? T'han estimat mai?
Massa preguntes per a tant poques respostes.
Despullada i xopa, calles, rius, ... i jo sé perquè rius.

.

Em desvetlles

Acariciant-te sota el nòrdic et despert sense voler.
Tal vegada podria explicar-te perquè no et dic res
perquè em desvetllo cada nit, perquè et desig.

Ens feim l'amor, ens follam, ens estimam.
Tal volta només ho somiam, perquè ho desitjam
perquè mai et tendré, perquè mai em tendràs.

Sa darrera vegada vaig tornar a fracassar
tudant quatre putes llàgrimes
i comptant les ferides que m'has deixat.

Emputada i estimada

Amb només mitja rialla em saludes trista i apagada.
Falsa mentidera sempre estaves emputada.
Hipòcrita malcriada mira'm a sa cara

dim que m'estimes estimada.

Existint

Existint, que no és poc.

Pots desaparèixer, però no deixes d'existir. Tu, jo, tots els sentiments passats i els llocs visitats. Els moments, tots, dels que tantes vegades n'hem xerrat.
Ara no sé on ets, què fas, què penses ni què vols, existeixes, sobrevius. D'aquí cap allà, vas i vens sense saber d'on ni cap a on. Mires l'horitzó i et veus reflexat, petit i borrós, amb la mirada perduda, cercant el que has perdut o perdent el que vols trobar.

Li encanta cridar

Sempre cridava el mateix en el mateix lloc i al mateix. Tot en un petit moment sense tenir gaire temps. Després, tornava a marxar enretirant-se els cabells de la cara mentre el vent li intentava dir que s'aturés i escoltés, però a ella li era igual. Era com si portés una careta insonoritzada amb la imatge que sempre havia desitjat ser: blanqueta de pell; amb els cabells llargs, despentinats però recollits; ulls clars i llavis carnosos i vermells que deixen empremta per allà on besen. Voldria enamorar i a la vegada fer sofrir per donar plaer. Tal volta com li ha succeït a ella.

Cada dia després de cridar sense saber ben bé per què, jurava que no ho tornaria a fer i que canviaria, reia i partia feliç, potser enganant-se a ella mateixa, potser enganant al món, perquè ja era com volia ser.

No hay nada mejor que hacer que perder el tiempo

Dormir, pensar, jeure, somiar, escoltar, mirar, observar, relaxar-se... no hi ha res millor que fer que perdre el temps, seure a terra, mirar l'infinit, l'horitzó, notar el vent a la teva cara i amb els ulls clucs qui tens al costat, pensar en el que has fet o en el que faràs.

Pim pam pum

Cinc minuts de pim pam pum que em posaren per un moment sa pell de gallina. Un altre cap de setmana d'avió i d'aquí cap allà. Un llit diferent, gent diferent. Tradicions, menjars i beures. Falles, mascletàs, paelles i cerveses i cubates. Un bon cap de setmana.

Escapadeta a London

Ja fa una setmana que he tornat. No és que m'hagués perdut per s'"undergrund" ni m'hagués atropellat ningú per no fer cas al terra quan em deia "look right" o "look left", simplement no havia tengut temps, i per rematar, els meus accidents neuronals no deixaven d'estampar-se contra el virus del grip.


El viatge molt bé, i he arribat a una sèrie de conclusions: no en tenc ni puta idea d'anglès, alguns guiris també van per allà amb xancles (faltaven els calcetins) tot i fer un bon fred, els museus són gratuïts, les cerveses són grosses, els pounds cars, els "paquis" tenen "very good room", tenc uns cabells guapos (això em varen dir pel Soho), al Ministry of Sound els falten dos mesuradors d'alcohol, els espanyols som una plaga, sa gent va de cul, a Anglaterra també hi ha platges però s'aigua té un altre color, com es menjar de ca teva no hi ha res...

Sempre Rubianes

"A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás"

Tot un senyor "actor galaico catalán..." ens ha deixat, si sa gent tengués una mica del seu humor intel·ligent i de la seva ironia el món aniria molt millor, i sobretot seria molt més divertit.

Esperança

Reposant al costat d'un homenet vermell poc simpàtic, al que dóna l'esquena, subjecta la seva bossa i el mira fixament. Pensa en tot el que ha de fer, en tot el que té apuntat a la seva agenda, però la té en blanc, perquè sota aquelles tapes color carabassa no hi ha res apuntat, no sap el que vendrà, el que farà, només que aquell homenet vermell i poc simpàtic cobrarà esperança, encara que després la pugui tornar a perdre.

Libèl·lula

Has pensat mai en ser una libèl·lula?
En sobrevolar un i mil llocs
passant el més a prop possible teu?
Jo sí, i t'he tocat. Te'n has adonat?

Antònia Font al teatre principal

"Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns, de gelocatil i cafeïna arrancarem almanco avui".

No tots els dilluns han de ser iguals, ni els divendres tampoc, així que aquest fou bastant diferent.

Mai hagués pensat estar assegut al teatre principal gaudint de n'Antònia Font, i manco amb una orquestra (The new royal 4 quesos philarmonic orquestra). Allà estava jo, assegut a una cadira intentant trobar la postura i pensant com m'aguantaria les ganes loques de cantar, de fer un cubata i pegar quatre bots (ho vaig poder solucionar tot llevat del cubata, però com que no havia sopat tampoc era pla).

Tenia ganes de concert, tenia ganes d'Antònia Font, de recordar aquelles verbenes loques, de botar, de cantar i escoltar aquelles lletres que diuen tant i tan poc a la vegada, de que se'm poses la pell de gallina amb una cançó, i escoltar aquella "dolça besada" que té gust a tantes coses, que no té perquè començar ni acabar, que no en sap res de geografia i que ja no odia els dilluns.

Rutina?

Ja hi tornam a ser. Vint dies després me'n acab d'adonar que s'han acabat les vacances, un poc tard, sí, però val més tard que mai. He tornat a la rutina, a anar a jeure a una hora més o menys normal -i no comencem amb normal o subnormal-, a aixecar-me inconscientment per anar a fer feina, a fer la típica becadeta al sofà i a partir a estudiar, quasi quasi per presió popular, aquella cosa que en diuen oposicions.

Rutina, maleïda rutina.

Però la rutina a vegades et sorprèn, ella a tu o tu a ella. Sense adonar-te'n vas a dormir a hores poc recomanables, vas a llocs que no coneixies, escoltes alguna cançó nova., t'aixeques amb un poquet de més ganes, ... i te'n adones que ets feliç.

D'esquenes

Els ulls... sempre els ulls. Diuen molt, tothom ho sap.
L'esquena no tant, però no és necessari que ho faci.

Sota els llençols, nua i suau com tot el teu cos
m'agrada observar-la, tocar-la, besar-la
recórrer cada petit espai amb els meus dits,
fer-li pessigolles, excitar-la...

Fins que et despert lentament perquè necessit dels teus ulls,
perquè necessit que et giris, que em miris.

Temps

Existeix, i ningú el controla llevat de Cronos.
Pensam que el coneixem i no en sabem res,
però constantment el tenim a la boca.

Passat, present, futur...
Temps millors i pitjors, però tot al seu temps.
Sempre aprofitant el temps o perdent-lo.
Donar temps sense voler-ne.
Fer temps quan arriben fora de temps.
Cridar el mal temps en bons temps.
Tenir temps o intentar trobar-ne.
Guanyar temps perquè el perdràs.
Arribar a temps per ser-hi a temps.
Temps límit, real o diferit.
Temps de resposta o d'execució.
Temps solar i temps llum.
Temps mort per l'home del temps.

Cada dia ens ve al cap, i ell,
infinit i implacable sobre nosaltres
ens arrossega cap a altres temps.

Ets un peixet?

Ella té un peixet. Un peixet que està totsolet. No neda, està de costat damunt una taula plena de pols. Ja no respira, i pensa en el seu darrer company de peixera, maleint la darrera menjada junts, la darrera copa, aquell fatal final. Recorda els seus dos darrers segons de felicitat, perquè no en pot recordar més, és un peix. Tan sols intenta seguir els seus instints, però ara a sobre d'una taula.

Cada dia espera des d'aquesta taula que algú el dipositi una altra vegada dins l'aigua, calenteta si pot ser, i pugui nedar com sempre solia fer, perquè només és un peix.