Antònia Font al teatre principal

"Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns, de gelocatil i cafeïna arrancarem almanco avui".

No tots els dilluns han de ser iguals, ni els divendres tampoc, així que aquest fou bastant diferent.

Mai hagués pensat estar assegut al teatre principal gaudint de n'Antònia Font, i manco amb una orquestra (The new royal 4 quesos philarmonic orquestra). Allà estava jo, assegut a una cadira intentant trobar la postura i pensant com m'aguantaria les ganes loques de cantar, de fer un cubata i pegar quatre bots (ho vaig poder solucionar tot llevat del cubata, però com que no havia sopat tampoc era pla).

Tenia ganes de concert, tenia ganes d'Antònia Font, de recordar aquelles verbenes loques, de botar, de cantar i escoltar aquelles lletres que diuen tant i tan poc a la vegada, de que se'm poses la pell de gallina amb una cançó, i escoltar aquella "dolça besada" que té gust a tantes coses, que no té perquè començar ni acabar, que no en sap res de geografia i que ja no odia els dilluns.