Entres, i d'esquena, sense permetre que et giris, t'abraç ben fort durant una estona. Els cabells freguen per la meva cara i deixen anar una dolça rialla a la vegada que els olor. Te'ls enretir per poder tocar-te la suau i blanca galta, besarte el coll i dir-te alguna cosa a l'orella. No em voldria moure, però un fort desig m'empeny a mirar-te als ulls i després a besar-te, a cridar, a despertar-me, a lluitar i a rendir-me, a matar i a morir, a plorar, a riure i a dir-te que ...
I sense dir res, cap paraula, han marxat, deixant caure... una llàgrima.
3 comentaris:
De cada dia m'agrada més el que escrius per aqui. Sa veritat és que alucin amb les coses que poses.
Segueix així. Un besito.
Guapo. Això és guapo, guapo, guapo.
Aquest pic tenc una pelicul.la per a les teves paraules. "La ardilla roja", del Julio Medem. Quan na Lisa li explica al Jota com li agrada que l'abracin.
Gioconda
Ola Biel m'ha agradat molt tot això que has escrit.
Vull dirte que l'any que ve esper poder tornar a veure't.Supòs que ja pots imaginar-te qui sóc.Besos
Publica un comentari a l'entrada