Com diu en Morfeo...
M'imagin que te sents com n'Alícia quan cau pel forat del conill, se't veu als ulls, tens la mirada que accepta el que veu amb els ulls perquè està esperant despertar. Sempre tenim dues opcions, una on tot acaba i et desperts i creus en el que vulguis creure, i l'altra et quedes en aquest país de les meravelles i segueixes caient per aquest forat. Però sempre algú t'ofereix la veritat.
5 comentaris:
"Però sempre algú t'ofereix la veritat"...La realitat no és percebuda de la mateixa manera per tots els individus; una determinada concepció de la realitat o imatge de l'univers depén de lleis subjacents a cada col.lectivitat.
A col.lectivitats diferents, percepcions i imatges dierents, realitats i imatges diferents. A cultures diferents, modes de percepció i pensament diferents.
Jo no sé a vosaltres, però a mi, en Franz Boas me té enamoredeta.
G
una nit, trista, desconcertada, cansada de lluitar per allò que ja no sabia ni si existia...algú que no em coneixia de res em va tocar els cabells i mentre s'apropava per besar-me em va dir,en veu baixa;"m'encantes molt".D'això jo en dic moments meravellosos, moments compartits que mai s'obliden, el nostre moment.
aiis biiel saps que t'anyor tots els dematins en axecarme y no veure-te pasar per davant era l'unic que valia la pena veure-te a tuu venga esper que passis un bon estiuu una aferrada!
Hola Grabiel!!
El teu comentari m'ha sorprès gratament!! Què tal ses opos?? O és un tema que no es pot tocar?? jejeje!
És dificil que pensaments, sentiments i accions siguin tot un, però se suposa que aquest equilibri és la formula màgica per ser feliç... però ssssshhhhh! no ho contis a ningú!
Una besada nin!!
He decidit no anar a més biofestes per no trobar-les!!
Publica un comentari a l'entrada