Avui quan m'he despert, amb la mateixa postura, sol i al mateix costat de sempre, per un moment he reflexionat. Després de viure en els somnis moments especials, de gaudi i diferents pensava que podria ser un d'aquells dies especials, m'aixecaria amb el peu dret i tot aniria rodat. Algú tendria la clau que obre el meu cap i els meus pensaments. Sobrarien les paraules. Faria sol, i rera les ulleres intentaria amagar-me de tot allò que no tendria cabuda en aquest dia meravellós. El telèfon sonaria inesperadament. Estaria amb els meus. Riuria com mai. Beuríem. Pot ser no serà avui, pot ser sí, o pot ser tan sols era un somni.
3 comentaris:
Avui, demà o passat demà. Mai se sap!
hola biel... ens hem de veure
Jajaja! M'encanten aquests comentaris!! Ens podem veure, però m'hauràs de dir qui ets no? Ja diràs coses... fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada