Moments solitaris de bar

Ressaca electoral, de converses, de suor, de rialles i de silenci. Darrere un vidre, més gruixut del que voldria, observ el carrer, acompanyat d'un cafè i de la mirada estranya d'alguns d'alguns personatges de bar pel fet d'escriure. No passa ningú, cotxes només, plens de persones que s'amaguen i es refugien de les distàncies, del fred, de la pluja, del vent o de les altres persones. No passa res, hi ha massa... pau per ser un bar. Tothom està callat, uns pensen en les seves coses: la dona, els fills, la hipoteca, la feina, l'amant, la ressaca electoral; altres llegeixen el diari; un segur que no pensa perquè n'és incapaç, quina sort; i un darrer no pot deixar de remenar el cafè, perquè segurament és addicte a aquesta substància, i mirar la televisió que no deixa de posar videoclips de cançonetes que consider absurdes i patètiques, igual que aquesta ressaca i aquests moments solitaris i avorrits de bar, un bar desconegut, que oblidaria si no fos pel que m'ha fet pensar i reflexionar en un dia d'hivern de 2008 a les 17'45 hores.