Anem al llit

Per falta de temps i d'inspiració, anem al llit, al teu o al meu, però anem-hi.

"Anem al llit", et propos, besant-te,
bruna, la pell, els pits, el coll, la boca.
"Anem al llit", et mussit, i t'agaf
en un grapat, tendral, amorosíssima,
els teus cabells, el mugró de l'orella,
amb gran amor i por de soledat.
I amb tarannà de qui ja no pot més,
ni resistir ni resistir-se més,
ets ja dempeus, dintre del meu abraç,
tot assentint, amant: "Anem al llit".

Vicent Andrés Estellés