Camin entre núvols carregats de tempesta, sol i a la vegada acompanyat. Algunes gotes de pluja topen amb la meva transparent cuirassa, i voldria fossin moltes més, fins que la rompessin, penetressin la meva pell i m'hagués d'enretirar tots els cabells de la cara, banyats. He cercat algú amb la mirada, no hi era, ni ella ni les gotes de pluja que somiava, ni la platja a la que s'ha transportat el meu desig. No dormia, tan sols somiava, despert, conscient... Segons després he tornat. Som aquí, on sempre.
1 comentari:
Fe com els de Sóller, deixa-la caure!
Publica un comentari a l'entrada