

Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols...
Totes les passes que hem fet s'esborren com l'arena de la platja, l'ersosió del vent i de l'aigua són com dos amics fidels que poleixen aquestes passes, moldejant-les i adaptant-les a les noves realitats, des d'un amor pel que apostares com a etern, passant per les amistats fins a la manera de ser i d'entendre les coses. L'ersosió continuarà, no aturarà mai, excepte quan es destruiexi i tot acabarà, però si tot acaba...jo tornaré a començar.

