Direccions

Som aquí, i puc anar fins allà, però tornaré...

Primer de tot... On som?

Cap a on aniré? Cap a on hauria d'anar? Cap a on m'agradaria anar? Moltes vegades ens agradaria anar en una direcció i no ho feim. Per què? Val més no sabreu. Tots, i jo el primer, ens hem equivocat, prenent decisions i fent coses que no hauríem d'haver fet. Altres vegades no els hem fet i per aquesta raó ens hem equivocat. És arrepentir-se això? No ho crec, el que sé és que sempre ens queixam i pensam en el que seria millor. Seria més fàcil si ens conforméssim amb la decisió presa i conformar-mos amb el que hi ha? No, però ens agarda complicar-nos la vida i patir, perquè patint gaudim, sentim, reim, ploram, ens enamoram...

Moments solitaris de bar

Ressaca electoral, de converses, de suor, de rialles i de silenci. Darrere un vidre, més gruixut del que voldria, observ el carrer, acompanyat d'un cafè i de la mirada estranya d'alguns d'alguns personatges de bar pel fet d'escriure. No passa ningú, cotxes només, plens de persones que s'amaguen i es refugien de les distàncies, del fred, de la pluja, del vent o de les altres persones. No passa res, hi ha massa... pau per ser un bar. Tothom està callat, uns pensen en les seves coses: la dona, els fills, la hipoteca, la feina, l'amant, la ressaca electoral; altres llegeixen el diari; un segur que no pensa perquè n'és incapaç, quina sort; i un darrer no pot deixar de remenar el cafè, perquè segurament és addicte a aquesta substància, i mirar la televisió que no deixa de posar videoclips de cançonetes que consider absurdes i patètiques, igual que aquesta ressaca i aquests moments solitaris i avorrits de bar, un bar desconegut, que oblidaria si no fos pel que m'ha fet pensar i reflexionar en un dia d'hivern de 2008 a les 17'45 hores.

T'he vist

T'he vist canviar, t'he vist sentir, t'he vist plorar, t'he vist riure, fer el pallasso, posar-te morena, t'he vist en forma, t'he vist malalta, creure, nedar al mar, t'he vist cansada, caminar preocupada, t'he vist vestir-te, t'he vist despullada, t'he vist dormir i... crec que somiava.

Facto delafé.

Ell o ella

Ell o ella es considera una persona normal, res de l'altre món. Hi ha dies que necessita sentir-se especial, sentir alguna mostra d'afecte o algunes paraules, encara que les paraules no li agraden massa. Pot ser ell o ella vol sentir una petitat mentida que l'ajudi, o pot ser és ell o ella que dirà una mentida per després sentir el que vol sentir.

Hi ha dies que vol ser diferent, però no només perquè està de mal humor o malsofrit i res li surt com voldria, si no pel simlpe fet de ser diferent, gaudir de situacions diferents i trobar-se a llocs i moments diferents. Però el que no sap ell o ella és que ja ho és diferent, al manco per algú, i que possiblement no ho sap ni un ni l'altre.

Biodisfresses

Tipus d'amor

Amor virtuós, amor profitós i amor viciós. Tres tipus d'amor, per a tres persones diferents o per a un mateix cor, és igual. Segurament tots ens hem enamorat, ens hem aprofitat i ens hem viciat amb l'amor i amb les persones, no sé quin és el millor dels tres, segurament n'és una combinació on a cada moment gaudim d'un o de l'altre. Ens tornarem a enamorar o ja només viurem algunes situacions amoroses on aquest amor es viciarà i un s'aprofitarà de l'altre?

Segur que pens?

Un paper en blanc i un llapis, silenci per poder sentir o silenci per poder-ho evitar. Escrit no farà mai tant de mal ni causarà tan de plaer, però a llapis sempre es podrà borrar per si el vent no ho fa per mi. Estudiant pens, al llit pens, llegint, fent l'amor, escoltant música, quan xerr també hauria de pensar. Llavors, si pens existesc? Tal vegada, per moments no hauria d'existir, no pensar, deixar fer, ser instintiu, riure sense cap motiu, no somiar; altres...el contrari.