Avui m'he vist, reflexat en un bassiot. No tenia fred, perquè que tu hi eres. Tampoc plovia, i supòs que encara hi eres. No he volgut mirar més enllà del reflexe, del què hi havia a l'aigua. Sovint, pots triar el que veus, el que sents, el que penses... D'altres és impossible.
Avui m'he vist. He vist l'aigua i el reflexe del que crec que hi ha al meu voltant.
Mira l'aigua, no el que hi ha al fons.
Avui m'he vist. He vist l'aigua i el reflexe del que crec que hi ha al meu voltant.
Mira l'aigua, no el que hi ha al fons.
6 comentaris:
hola hi ha qualqú
Crec que és bona senyal que t'hagis vist, no? Això demostra que no ets invisible i que ets conscient de la teva existència. No és tan sols un reflexe; ets tu.
Després d'un temps de no visitar el teu blog, avui ho he fet!I m'ha agradat el que hi he trobat. Estic contenta que t’hagis trobat i també que t’hagis desprès de totes les cadenes...
Cuidet!
antònia
a jo m'agrada a qui has vist al bassiot, a jo m'agrades tu.
gràcies, sempre és d'agrair alguna paraula guapa!
I és que saps que s'hi veuen de bé els reflexos als canals Holandesos! Mira, mira, però alerta a pegar amb el cap dins l'aigua! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada