Poc a poc i bona lletra per no caure. Com en una escala, alerta a no travel·lar, sense mirar per avall, per por a tornar caure, però mirant per tot per poder gaudir-ne millor: els escalons, la barana, la gent que també puja i va caient al teu costat intentant-se aixecar. Pujant sense ser conscient que puges, perquè travel·laràs i t'hauràs d'aixecar de nou.
No pensis i camina. No corris, puja els escalons d'un en un. No miris enrere, camina. I en ser dalt de tot ja pensaràs.
No pensis i camina. No corris, puja els escalons d'un en un. No miris enrere, camina. I en ser dalt de tot ja pensaràs.
2 comentaris:
Així m'agrada...sempre per amunt, i sense oblidar del tot per no retrocedir. El passat es perdona i s'aprèn.
Per Nijmegen t'enyoram! Na Sara i n'Albert em van dir: "Que macu en Gabiiii!És molt divertit!!"
Records de tots també i una abraçada suuuuuuuuuuuper gran de part meva!!!
Bielet! he vist que m'has deixat un escrit i si...ja fa temps que no sé res de tu! Ja enyor ses nostres xerradetes, esper trobar-te algun dia i me contis...
muaaaaaa!
Publica un comentari a l'entrada