Avui he somiat en tu, no sé el què, però eres allà, als meus somnis. Poc després m'he despert, no hi eres i t'he enyorat. Tenia ganes de tu, de fer-te una perduda, d'enviar-te un missatge, de veure't, de mirar una fotografia teva, de besar-te, de fer-nos l'amor, de mirar-te als ulls i no dir res, de sentir la teva veu...
Però tan sols ha estat un somni, el dia m'ha tornat a la realitat. Una realitat que desconec. Creus en els somnis?
Però tan sols ha estat un somni, el dia m'ha tornat a la realitat. Una realitat que desconec. Creus en els somnis?
6 comentaris:
Jo sí. Sense cap dubte, hi crec.
M'encanta.
Els teus escrits enamoren...
Els somnis no són més que això, somnis. Tenir la capacitat de poder somiar és fantàstic, no voldria deixar mai de somiar. I és ben ve que la realitat és gairebé sempre una altra, però si ens posam a pensar, aguantaríem la realitat sense aquests somnis? Els nostres propis somnis són els que vertaderament ens permeten viure i seguir endavant.
Rere una estrella sempre hi ha un desig.
1besada Gabriel
Somiar es una de les cosses mes boniques que poden fer durant la nostra vida.Els nostre somnis son nostros i de ningú més. Els somnis son el que ens deixan seguir cap endavant. Per aixo sempre s'ha de lluitar per el somni.Crear, somiar, deixar tot sorgir, aparcant la por a patir. Y com sempre te dic els teus escrits sempre em treuen una llagrimeta. Tu ets la meva estrella tu ets el meu somni.
Una besada, de la de la Ribera.
Hola Grabiel!!
Jo et contestaria robant-li les paraules a Paulo Coelho i et diria:
"La posibilidad de realizar un sueño es lo que hace que la vida sea interesante. Nunca desistas de un sueño. Sólo trata de ver las señales que te lleven a él".
Una abraçada gegant i pitiüsa!
Publica un comentari a l'entrada