Ulls clucs o tapats per una bena que no ha aconseguit llevar. Els ha clucat encara més i ha estret la bena més fort. No sap quin és el millor camí, no sap triar. Indecís, confós, fantasiós, valent i covard.
Torna a tancar els ulls, ara ja està. Tot és molt més clar. Preciós. Però és tan clar que li fa mal als ulls i els ha d'obrir per despertar. Despertar de la realitat. Una realitat, un món fantasiós, real i irreal a vegades, on tot supera la ficció, les pel·lícules, les pors, les llàgrimes i els plaers.
Amb els ulls clucs pots anar on vulguis, tanca'ls, desitja i després somia.
3 comentaris:
Aquest Gabrielet sempre als nuvols!! Aiii, bitxet posa els peus a terra!!! Sa vida és molt millor que qualsevol somni! i a més (és real!) Disfruta-la amb els ulls ben oberts i deixa't de benes! A vegades enlluerna però... tu tens unes ulleres de sol ben xules!!
Un besitooooo!!!
M'encanta.
Però els somnis només són somnis. No t'allunyis massa de la realitat!
M'encantes
Publica un comentari a l'entrada