Fred de peus. Una sensació ben extranya i comuna a la vegada. Una sensació que no et deixa estar bé del tot, que la tens allà. Tots n'hem tengut, sovint o algunes vegades esporàdiques, i a ningú ens agrada. Els vespres, totsol (perquè si tens qualcú que et doni calor no et passa), a dies se't gelen els peus. Aquella fredor que mai se t'en va, per molt que els moguis, encara que et posis uns peücs, encara que pensis en aquells peus que et podrien donar calentoreta. Quan era petit sa pradina em posava una botella d'aigua calenta, però era una altra fredor la que tenia. Per sort o per desgràcia la fredor de peus només és una situació passatgera, és pitjor que se't geli una altra part del cos, perquè si per desgràcia ho fa el cor serà molt més mal de descongelar.
6 comentaris:
No deixis mai que això et passi. Si se't gela el cor, deixes de sentir i per tant, deixes de viure.
Bona cançó
Bona cançó? Ara m'he perdut!
Ai Bielet...
Loco - Andrés Calamaro
jaja! estic empanat!! jo pensava en s'escrit! sa cançó molt bona! sí! estic content que t'agradi!
Veig... que te va es rollo pies!
Publica un comentari a l'entrada