Peus, xancles i altres

Cel, blau, verd i blanc.
Núvols, aigua, vent i arena.
Petjades a la sorra.
Ones que et volen tocar
i vent que ja t'ha descambuixat.

Peus polsosos suaus per la sorra,
xancles que aixequen arena,
calcetins que et treuen un somriure,
deconeguts que et miren

i parelles que se besen.

Avui el vist el mar,
però no t'hi he vist.
T'he cercat i no t'he trobat
He vist moltes coses però...
no hi eres. On eres?

1 mes

Queda un puta mes!! Dia 27 de juny comença sa tortura. Examen, lectura, defensa de programació, nirvis, mala òstia! Buf! A veure si aquest any és es bo!

Anem al llit

Per falta de temps i d'inspiració, anem al llit, al teu o al meu, però anem-hi.

"Anem al llit", et propos, besant-te,
bruna, la pell, els pits, el coll, la boca.
"Anem al llit", et mussit, i t'agaf
en un grapat, tendral, amorosíssima,
els teus cabells, el mugró de l'orella,
amb gran amor i por de soledat.
I amb tarannà de qui ja no pot més,
ni resistir ni resistir-se més,
ets ja dempeus, dintre del meu abraç,
tot assentint, amant: "Anem al llit".

Vicent Andrés Estellés

Where is my mind?

Això me deman jo, a on? A massa bandes i a massa poques. Tal vegada, com al video ("El club de la lucha"), no sabem on tenim la nostre ment, i volem ser altres persones per deixar de preocupar-nos per unes coses i preocupar-nos per unes altres, més senzilles o més complicades, és igual. Som el que som, no canviarem, no ens podem enganar, tal volta ens polirem, però seguirem igual, ens haurem d'acceptar així com som, però sempre serem lliures per pensar que som un altre, imaginar, volar, somiar.

No puc agafar gotes de pluja amb les mans

Camin entre núvols carregats de tempesta, sol i a la vegada acompanyat. Algunes gotes de pluja topen amb la meva transparent cuirassa, i voldria fossin moltes més, fins que la rompessin, penetressin la meva pell i m'hagués d'enretirar tots els cabells de la cara, banyats. He cercat algú amb la mirada, no hi era, ni ella ni les gotes de pluja que somiava, ni la platja a la que s'ha transportat el meu desig. No dormia, tan sols somiava, despert, conscient... Segons després he tornat. Som aquí, on sempre.

Te favorece tanto estar callada

Són una debilitat meva, Niños Mutantes, i ara han tret el darrer disc. Com que no tenc massa temps per escriure i inspirar-me o distreure'm un poc de música mai va malament. Dóna que pensar sa lletra, però no tot ha de ser amor, també hi ha el desamor no? Que pot ser insipira tant o més que l'amor.

Fa calor..

Fa temps que vaig màniga curta
i ara comença a fer calor,
n'Antònia Font comença a sonar dins el cotxe
i m'omple de records, rialles i algun plor.

Mir per la finestra i veig la gent contenta
només per botar un escaló.
A l'altra part d'aquest vidre
alguna mirada em fa perdre la concentració.