"Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar.
Nunca saber donde puedes terminar o empezar..."
Jugar al azar.
Nunca saber donde puedes terminar o empezar..."
Per què? Quantes vegades ens hem deixat endur? Moltes, o tal vegada massa poques.
L'atzar. Creim en l'atzar? Les casualitats? El destí?El que sí sé, és que no sé on tot pot acabar o començar, aquesta és la gràcia. Perquè comenci una cosa primer n'ha d'acabar una altra, qui sap si ses coses acaben abans de començar, o simplement n'hi ha que mai acabaran just abans que comencin.
A tots ens ha passat que un dia jugà l'atzar, ens deixarem endur i no sabem on ens va portar, però fou un d'aquests moments que mai oblides, un moment, el teu moment. Deixem-nos endur.
Gràcies Marga per fer-me escoltar aquesta cançó! M'encanta! Records a tots els Erasmus i enhorabona per deixar-se endur i aprofitar el moment! Besades!
3 comentaris:
No crec que sigui per atzar potser es el destí , aixo mai ho sabrem. Pero si tots nosaltres, sabessim que ens espera l'endema, cuant acabara i cuant comenzara un altre vivencia no tendria molt de sentir viure la vida.Per aixo es bó dur sempre un somriure dibuixat y aprovitar el moment.Com sempre te dic m'encanten els teus escrits.Una aferrada.
La de la Ribera.
mOlts d'anys!
mOlts d'anys madUritO :)
Bsades (K)
Publica un comentari a l'entrada