Què ens queda quan les fulles ja han caigut?
La tardor és la meva estació perduda
en que les estrelles cauen lentament com de l'arbre.
Tardor perduda, tardor muda.
Encara fa calor però al llit ja fa fred,
els matins són obscurs i gelats,
i els llençols insuficients.
Però... t'ador petita tardor.
La tardor és la meva estació perduda
en que les estrelles cauen lentament com de l'arbre.
Tardor perduda, tardor muda.
Encara fa calor però al llit ja fa fred,
els matins són obscurs i gelats,
i els llençols insuficients.
Però... t'ador petita tardor.
6 comentaris:
Ens queda esperar que surtin les noves fulles. Qui sap!Per ventura més bones, més verdes, més fresques, més grosses o petites, més guapes...però molt millors que les que ja han caigut.
Amagat rere una estrella hi ha un desig...
Voldria un arbre perenne, on cada dia t'hi pots refugiar del mal temps i també de la calor. Aquest arbre no tendria mai fred, perquè sempre hi hauria milers de fulles disposades a protegir-te.
I quan cau el Sol deixam l'ànima reposant...
(:
Per la ribera t'anyoram moltissim, se fa raro no trobarte per es pasadissos .Nosaltres que es el darrer any que hi som allá y te vas. Bee, esper que al nou institut te hi vagi tot benissim. Una afeeerradaa forta. :)
Per cert m'encanta tot el que ecrius al blog.
Moltes gràcies! Jo tampoc encara no m'he fet a la idea del nou centre, però bé. Estic content que t'agradi. Besades.
Publica un comentari a l'entrada