Ha començat un nou mes, el novè, el darrer, el tercer o el sisè, segons com ho vulguis mirar. Amb els començametns poden passar dues coses: una, seguir igual com havies acabat, o dues, fas, sents i penses de diferent manera. Tal vegada després d'acabar el mes, l'estiu, el dia, la nit, les forces, la carretera... m'atur un moment, tanc els ulls i pens en el demà, en que comença un altre dia, un nou mes, pot ser una nova estació i resorgeixen aquelles forces més vives que mai, igual que un au fènix. Així decideixo començar algunes coses noves i mantenir-ne d'altres, altres que no canviaria per res del món.
1 comentari:
Sovint pensam que tot està superat, tot sota control. Però no, les pors no es superen, el dolor no fuig amb una simple aspirina. Perquè la petjada és fonda, la debilitat evident.
En una ferida amb el temps la sang s'eixuga, la pell es regenera, però el record no se'n va i la inestabilitat i feblesa romanen constants.
Potser la nostra major por som nosaltres mateixos...
Kyra
Publica un comentari a l'entrada