Setembre?

Ha començat un nou mes, el novè, el darrer, el tercer o el sisè, segons com ho vulguis mirar. Amb els començametns poden passar dues coses: una, seguir igual com havies acabat, o dues, fas, sents i penses de diferent manera. Tal vegada després d'acabar el mes, l'estiu, el dia, la nit, les forces, la carretera... m'atur un moment, tanc els ulls i pens en el demà, en que comença un altre dia, un nou mes, pot ser una nova estació i resorgeixen aquelles forces més vives que mai, igual que un au fènix. Així decideixo començar algunes coses noves i mantenir-ne d'altres, altres que no canviaria per res del món.

Ai...

Ella no té nom, per alguna raó ella té diminutius. Ell és rar, diferent, extrany i ni tan sols recorda el seu nom.

Sota el cel estrellat dipositen els seus cossos sobre la sorra. Són a una platja, deserta perquè s'han oblidat de la gent. Ell és a l'aigua, ben en remull, neda i juga mentres no la perd de vista. Ella, des de la distància l'observa i riu.

Aquest rar, diferent i extrany no s'allunya massa per por de no poder divisar-la amb claretat i perder-la de vista. L'al·lota dels diminutius sap que ell és allà, només ha d'esperar que surti de l'aigua per poder fer el que més li plau: mirar-lo, abraçar-lo i besar-lo.

A la fi es decideix, surt de l'aigua, la mira, riu i s'enretira els cabells. Ella pronuncia una paraula com mai ningú ha pronunciat i descobreix qui és, quin és el seu nom. Després d'un intes sospir i una rialla li diu: "Ai... Gabriel".

De vacances...

Estic de vacances. I què significa això? No fer feina? N'hi ha que en fan massa de feina, i no em referesc a persones. El cap i el cor n'han fet massa i pot ser ara ens convenguin unes vacances. Estar de vacances és tenir massa temps per pensar, és massa temps per poder estar amb els teus quan ells no poden estar amb tu, és pensar en el que tenies o t'agradaria tenir i no tens no saps per què, és estar melancòlic, trist, content, amb ganes de plorar, gat, adormit, en remull, suat i avorrit. És també intentar entendre les coses que et passen, és fer una passa envant o una enrera, és esperar una passa, recordar tots els teus errors, cercar explicacions, moments, records, somnis.

Això és estar de vacances, pensar, pensar massa, encara és el que ens fa persones, millors o pitjors, però al cap i a la fi persones, unes que pensen amb el cap i altres amb el cor, i com va escriure una amiga...

“Només amb el cor es pot veure bé, l’essencial és invisible als ulls”-Petit Príncep-

“La gent cada dia s’arregla els cabells, per què no s’arregla el cor?” -Proverbi xinès-

Quan el teu cor parla, pren bona nota”-Judith Campbell-

Quina pastilla agaf?

Com diu en Morfeo...
M'imagin que te sents com n'Alícia quan cau pel forat del conill, se't veu als ulls, tens la mirada que accepta el que veu amb els ulls perquè està esperant despertar. Sempre tenim dues opcions, una on tot acaba i et desperts i creus en el que vulguis creure, i l'altra et quedes en aquest país de les meravelles i segueixes caient per aquest forat. Però sempre algú t'ofereix la veritat.

Universos infinitos

En aquest moment som un mirall penjat del sòtil.

I sense dir res...

Entres, i d'esquena, sense permetre que et giris, t'abraç ben fort durant una estona. Els cabells freguen per la meva cara i deixen anar una dolça rialla a la vegada que els olor. Te'ls enretir per poder tocar-te la suau i blanca galta, besarte el coll i dir-te alguna cosa a l'orella. No em voldria moure, però un fort desig m'empeny a mirar-te als ulls i després a besar-te, a cridar, a despertar-me, a lluitar i a rendir-me, a matar i a morir, a plorar, a riure i a dir-te que ...

I sense dir res, cap paraula, han marxat, deixant caure... una llàgrima.

Potser

Només recorda el darrer instant
el darrer orgasme amb ella
la darrera mirada, la darrera rialla.
Aquell acomiadament sense paraules
aquell últim missatge.
La primera, la segona i la darrera llàgrima.

Potser només el darrer perquè és l'únic que recorda.
Potser perquè vol pensar que fou el darrer
perquè potser el darrer sempre és el millor
perquè potser no serà el darrer.